Salmorra, Jordi Sugranyes
«Era inimaginable preveure la transformació que sofriria Barcelona en el futur. Els estrangers que la visitaven es podien comptar amb els dits de la mà. Ni la Sisena Flota, ni l'Ava Gardner encara no havien desembarcat. El Borbó, Juan Carlos, futur rey de les Españas, era un adolescent mentre la mòmia de la seva rebesàvia descansava a l'Escorial, després del seu llarg exili a París. »Ai! Aquest Prim, sabia de quin peu calçaven els Borbons. I el net d' Isabel, Alfonso XIII, quin pájaro! Aquest també està enterrat al panteó de Los Reyes del Escorial. ¡Sí que va cara la carne de gallina!, exclamava aquest reietó quan li van demanar calés per pagar el rescat dels soldats que tenia com a ostatges Abd el-Krim, líder dels rifenys, després de la derrota d'Anual, on van perdre la vida més de 15.000 soldats espanyols. El 14 d'abril del 1931, la República el va fotre fora d'Espanya, i com deia Unamuno, no per anticonstitucional, sinó per lladre. Es va exiliar a Roma, no a París com la seva àvia. I la proposta de l'Anselmo que jo anés a treballar precisament a París m'atreia molt, tant que no m'ho vaig pensar dues vegades».