Rastre quimera, Esteve Plantada
Rastre quimera és un trajecte en forma d’escapatòria, una manera de caminar i de resistir les inclemències del temps i els sotracs del trajecte. És tot allò que va sorgir de la Conca de pols, l’estela d’unes vides en lluita, com cal que sigui tot el que val la pena. És el galop dels indígenes que per un dia van guanyar. És una aturada i una supervivència. És fruit d’una emergència climàtica, migratòria, sanitària, d’identitat. I és un clam final: «ens calen més paraules per fer-nos dignes».