La presència cartoixana a Catalunya (segles xii-xx), Diego Sola i Pere de Manuel
La Cartoixa ha estat, històricament, una gran desconeguda. La manca d’una recerca consolidada de la seva evolució s’ha atribuït sovint a la naturalesa mateixa de l’orde cartoixà, constituït per monjos ermitans la vida dels quals, gairebé sense canvis al llarg de mil anys d’existència, troba en el silenci i la solitud les vies principals per experimentar l’espiritualitat.
Aquest volum col·lectiu estudia des de la interdisciplinarietat la presència cartoixana al nostre país, centrant-se en els dos monestirs més destacats, Escaladei i Montalegre, i en el patrimoni de l’orde, que comprèn no només els aspectes documentals i arquitectònics, sinó també els intel·lectuals, culturals i fins i tot heràldics i gastronòmics. Les investigacions que reuneix el llibre donaran a conèixer la importància de les cartoixes en la història de Catalunya i contribuiran a valorar-ne justament el seu llegat.