Viure i conviure al carrer Tarafa de Granollers a mitjans del segle XX, Maribel Pou i Montserrat Domènech
“Aquell paisatge històric pràcticament els ha desaparegut, el carrer ja no és el seu, de la mateixa manera que els ha quedat enrere la joventut. Justament per aquest motiu, l’esforç d’aproximar-se a aquell passat, amb la màxima precisió possible, esdevé una font d’informació molt valuosa per a les noves generacions, per comprendre millor d’on venen, per valorar tot el que hi ha de bo en el que han heretat, per interpretar el perquè de les dificultats que pateixen i saber trobar els camins per avançar. A la fi, l’obra pot acabar tenint la mateixa funció que aquells llibres de pagès o de menestral del segle XVI que alhora han esdevingut un document important per a la història.”
Amb aquestes paraules tanca el pròleg l’historiador Jaume Dantí, sintetitzant la conseqüència de la decisió de les autores de dur a terme aquest llibre. En la gestació, però, neix com la necessitat d’un reconeixement agraït als matisos -fets, situacions i persones- que van acolorir, i molt, la vida modesta de les protagonistes que, sense el veïnatge més proper i la vida familiar, hauria estat una vida grisa, immersa en els temps de postguerra i de franquisme més acusat. El toc de bon humor que impera en moltes ocasions, no només en el redactat sinó en la realitat viscuda, és un element que ho posa de manifest.