Les llambordes, Joan Garriga i Andreu
Aquesta novel·la vol ser un divertiment sobre temes que reafirmen les dificultats de pouar en la profunditat del pensament i el comportament d’un mateix i dels altres.
Acabat de morir el seu pare, un noi s’ha d’enfrontar amb el record de la difícil relació que sempre havien tingut tots dos. La conducta d’aquell, dedicat plenament a la seva feina de psicoanalista i negat totalment a dialogar amb el seu fill, contrasta amb el neguit d’aquest per poder entendre tant menyspreu que creu possiblement basat en el rerefons de la memòria del Maig del 1968.
Pretén ser una narració un pèl àcida, però sobretot humorística, a través de la qual i de manera sorprenent pare i fill es van descobrint quan la separació no els permetrà trobar-se mai més.
Les llambordes: un fil de la memòria per sospesar, entre agror i ironia, el que va passar a França fa alguns anys, la importància del seu ressò en alguns canvis generacionals, i la relació entre un pare i un fill desbordats per un sistema convencional, tan nou i tan vell, i que cadascun intenta trencar a la seva manera. Lament i, de tant en tant, riure, que no fa mal.