La Vespa velutina o vespa asiàtica, és una espècie invasora procedent del sud-est asiàtic i de mida semblant a la vespa xana (autòctona Vespa cabro). La seva presència ha comportat una sèrie d’efectes negatius com:
Efecte sobre l’apicultura, ja que aquesta vespa depreda les abelles que integren les arnes, afectant a la producció de mel, cera i altres productes apícoles.
Efecte indirecte sobre la fauna autòctona, doncs es tracta d’un nou depredador que te efecte sobre espècies invertebrades autòctones.
Efectes indirectes sobre les plantes conreades i la flora silvestre, atès que depreda abelles i altres insectes que participen en la pol·linització (tot i que ella molt secundàriament també ho fa com altres vespes).
Aquesta espècie invasora es va detectar per primer cop a Catalunya l’any 2011, provinent de França que és on va arribar de forma accidental. Tot i que la vespa asiàtica es va començar a trobar al Vallès Oriental l’any 2016, no és fins l’any 2018 que es van reportar els primers casos a Granollers. Aquest insecte ha trobat a Europa un espai ideal, afavorit pel clima i perquè té encara pocs enemics naturals, la qual cosa que es reprodueixi i es dispersi ràpidament.
Des del servei de salut pública es realitzen les següents actuacions:
Atenció d’avisos amb valoració de la situació per realitzar les actuacions oportunes
Retirada de nius actius
Cens d’avisos rebuts per monitoritzar l’evolució d’aquesta espècie al nostre municipi
Captura de reïnes en períodes d’hibernació per reduir la presència de nius en les èpoques de reproducció.
Quins riscos per la salut pot suposar la vespa velutina?
No suposa un risc més elevat que el de les vespes autòctones.
No són més agressives que les vespes autòctones, només ataquen si es troben amenaçades.
El tipus de verí que transmeten amb la picada és pràcticament igual al de les vespes autòctones i, per tant, la seva picada no és més perillosa.
Si ens piquen, els símptomes són els mateixos que els d’una vespa autòctona, amb dolor i inflamació a la zona.
La manipulació o acció sobre els nius si que suposen un risc molt gran al poder ser atacat per moltes vespes a la vegada.
Com es poden diferenciar les vespes asiàtiques de les autòctones?
La vespa asiàtica és pràcticament tota negra i només te una ratlla groga al quart segment de l’abdomen.
És la única que te les potes fosques al principi i grogues al final.
Com són els nius i on els trobem?
Els nius de vespa asiàtica es poden trobar, normalment, en les branques més altes dels arbres i també en construccions o entre matolls. Acostumen a aprofitar les valls fluvials i els arbres de la ribera com a via natural per expandir-se.
La vespa velutina construeix normalment dos nius, primari i secundari (aquest pot ser de grans dimensions). Es poden diferenciar d’altres nius per l’aspecte, que sembla de paper mastegat i també perquè presenten un sol orifici petit i lateral de sortida.
Normalment els nius es detecten a la tardor, qual els arbres perden la fulla i es fan visibles, però hi són des de la primavera/estiu.
És important tenir en compte que durant l’hivern, amb l’arribada del fred, el niu queda buit perquè les vespes obreres moren i les reïnes marxen per hivernar.
Mai hem de manipular un niu secundari si no estem segurs de que ja es morta la colònia.
Com és el seu cicle biològic i alimentació?
Els períodes d’aparició poden variar anualment depenen de les condicions climàtiques, però normalment el mes de MARÇ les femelles surten de la seva hibernació i construeixen un petit niu inicial (primari o embrionari), de la mida d’una taronja, en llocs protegits a edificis, magatzems, porxos i altres construccions.
El mes de MAIG apareixen les primeres obreres, les quals fabriquen un nou niu (secundari) en una nova ubicació, en aquests nius poden acumular uns quants milers de vespes obreres.
Durant la tardor la reina produeix vespes reines (fins a 200), que fundaran noves colònies l’any següent. És en aquest moment, que les vespes abandonen el niu, que queda buit a l’hivern. És important tenir en compte que durant l’hivern la colònia de vespes s'extingeix, atès que quan comença el fred, les vespes obreres moren, així com un elevat % de les reines.
En quant a l’alimentació, els adults s’alimenten de líquids dolços i de fruita madura i les larves s’alimenten d’insectes, sobretot abelles, que són capturats pels adults i transportats als nius.
Així mateix, les larves produeixen unes substàncies energètiques que mengen les vespes adultes via boca-boca i que són indispensables per elles.
Què s’ha de fer si detecteu un niu de vespa asiàtica al municipi?
És molt important poder actuar sobre els nius primaris, que són de mida més petita i color marronós. Aquests es poden trobar en cornises de teulades, de porxos, de balcons, etc. Per tant, és important revisar aquests espais de forma periòdica.
Si es detecta un niu, cal actuar amb prudència i no apropar-se a ell (mantenir una distància mínima de 5 metres), per evitar una possible picada.
No manipuleu mai un niu secundari.
En cas de detecció d’un niu (primari o secundari), podeu posar-vos en contacte amb el Servei de Salut Pública de l’Ajuntament pels següents mitjans: Tel.: 93 842 66 68 o correu electrònic: salutpublicaiconsum@granollers.cat
Un cop rebem l’avís amb la localització exacta del niu i les dades de contacte, l’empresa de control de plagues realitzarà una inspecció al niu per decidit, a partir de criteris tècnics, la necessitat o no de retirar-lo.
Si rebeu una picada de vespa asiàtica
Extraieu el fibló. Si feu servir les pinces, procureu no enfonsar-lo encara més ni escampar el verí de l'insecte.
Renteu bé la zona afectada amb aigua i un sabó neutre.
Apliqueu-hi una gasa o roba neta amarada amb aigua freda.
Podeu aplicar un preparat farmacèutic a base d'amoníac, o bé fred (gel), sobre la picada.
En cas de picada a l'interior de la boca, doneu a la víctima gel per llepar o petits glops d'aigua freda.
No rasqueu ni fregueu la zona afectada.
En casos greus, els serveis sanitaris d'emergències poden administrar l'antídot corresponent, si està indicat, i traslladar la víctima a un centre sanitari, vigilant-li les constants vitals.
Font: https://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/p/primers_auxilis/picades_i_mossegades/