+Temps: 1h - 1h 30min
Distància: 1,6 km
Desnivell: –
La passejada s’iniciarà al turonet de Sant Esteve, indret on es conserven els vestigis més antics de la ciutat, com ara l’església, la sagrera, la rectoria i les restes romanes. Si es pot accedir a l’interior de la rectoria, podrem observar les restes tardoromanes, diverses construccions hidràuliques i algunes estructures baixmedievals i modernes, que donaran fe que ha estat un lloc habitat des de l’antiguitat. Si no es pot accedir a l’interior de la rectoria, des de la plaça podem observar la muralla medieval a la planta baixa de l’edifici, i des de l’exterior es pot seguir el traçat dels antics murs i d’una de les torres de defensa en el paviment de color negre quan no se’n veu la part aèria.
Situats al peu del campanar de l’església de Sant Esteve, es poden observar les restes de la portalada romànica i tot el campanar gòtic, així com la nau eclesial, construïda als anys quaranta del segle XX. A la mateixa plaça, davant de l’església, hi ha l’edifici del Gra (Servei de Joventut de l’Ajuntament) i en el punt on s’enfila el carrer Ricomà hi trobarem l’entrada de l’Adoberia d’en Ginebreda. Si està oberta, seguirem l’itinerari a l’interior, on són visibles murs i dues torres defensives de la muralla. A més a més, podrem conèixer una indústria artesanal que va funcionar, almenys, entre els segles XVI i XIX. La proposta museogràfica de l’Adoberia ajudarà a entendre millor la història de la ciutat.
Sortirem de l’Adoberia, vorejant el Gra per la plaça de l’Església; baixarem pel carrer dels Ginebreda per agafar el corredor de Sant Cristòfol, on és ben visible la muralla i alguns dels merlets, i travessarem el portal de Barcelona i l’antiga capella de sant Cristòfol, ara recordada per un plafó de ceràmica que al·ludeix al sant.
Al carrer de Barcelona, tant si anem amunt, cap al centre, com en direcció sud, hi ha diverses cases que, tot i la remodelació dels segles XX i XXI, conserven molts elements arquitectònics interessants: llindes, portes, mènsules esculturades, escuts… Abans d’arribar a la capella de Santa Esperança, passarem pel carrer del Portalet i seguirem pel corredor, on encara són observables més trams de muralla. Un cop al carrer de Santa Esperança, veurem la capella i l’indret de l’antic portal de la Roca, i deixarem el corredor de Santa Esperança, que ens portaria fins a la capella de Sant Roc, perquè està tancat al públic; ja recuperarem el lloc més endavant. Seguint el carrer de Santa Esperança, arribarem al centre més emblemàtic de la ciutat, l’antiga plaça Major, ara plaça de la Porxada, i l’edifici de l’antiga llotja de gra: la Porxada. També veurem algunes de les antigues places de venda de diferents productes, com la plaça del Blat, de la Fruita i de les Gallines. En aquest indret encara es conserven uns quants casals amb història i amb elements arquitectònics dels segles XV i XVI, com correspon a una plaça d’origen medieval. D’aquesta plaça passarem a les places de les Olles, dels Cabrits i de l’Oli, indrets on inicialment s’havien venut aquests productes. Al seu entorn s’hi conserven diversos edificis medievals i arcades dels antics porxos que vorejaven aquests espais. Seguirem pel carrer de Sant Roc fins al casal dels Tagamanent, i en aquest punt arribaríem a l‘antic portal de Bell-lloc i la capella de Sant Roc. Ara tot el conjunt ha desaparegut i només se’n conserva una làpida, dedicada al sant, a la façana de l’Oficina de Turisme. En aquest punt, recuperarem el corredor de Santa Esperança, que ara només és observable a través de la portalada de ferro. A partir d’aquí, seguirem l’itinerari fora de la vila medieval, guiant-nos pel paviment de rajoles negres que indiquen el traç de la muralla, i arribarem fins a la torre rodona del segle XVI. En aquest indret també s’hi conserva un dels quatre sortidors d’aigua del segle XIX amb què comptava la mina d’en Sans i un dels refugis antiaeris de la Guerra Civil.
Reprendrem la marxa per l’antic corredor, ara carrer de Jaume Camp, per darrere de Can Pedrals (ara Biblioteca) i arribarem al carrer de Santa Elisabet, on hi havia el portal de Corró i la capella de Sant Antoni (més tard coneguda com a Santa Elisabet), ara desapareguts. En aquest punt de la ruta sortirem de la vila medieval per anar a visitar l’antic convent de Sant Francesc, ara Sala Sant Francesc, i seguirem pel carrer de Corró, amunt, fins a arribar a l’antic hospital de la vila, ara conegut com a Sala Tarafa, un dels llocs més bonics i interessants de la ciutat. Des d’aquest punt es podria seguir carrer amunt fins a la capella dels Sants Metges i retornar a l’hospital, o bé sortir de l’hospital i retornar cap al centre de la vila pel carrer Corró. En aquest tram de carrer s’hi conserven diverses cases del segle XVI amb interessants elements arquitectònics. Deixarem a mà dreta el carrer de les Travesseres, que circulava paral·lel al vall de les muralles, i seguirem cap al centre de la ciutat. Un cop a l’antic portal de Corró, entrarem al corredor de la Constància, dit antigament de Santa Anna, fins a la capella d’aquesta santa. Actualment aquest és el tram més llarg de mur de la muralla i on són observables uns altres merlets. Sortirem darrere la capella de Santa Anna, que juntament amb la de Santa Esperança i els Sants Metges són les úniques que es conserven i es poden visitar els dies dels sants patrons. Entre la capella i l’actual mercat de Sant Carles hi havia l’antic portal de Caldes, enderrocat per bastir una caserna militar. Si volem endinsar-nos pel carrer de Santa Anna, podrem veure diverses cases modernistes de l’arquitecte J.M. Raspall.
Des del portal de Caldes continuarem pel carrer de Sant Bartomeu, i a mig corredor hi ha senyalitzades les restes d’un mosaic romà, observables des de fora la botiga. Des d’aquest punt retrobarem la rectoria i, seguint les façanes pel carrer de Sant Jaume, arribarem al punt inicial i recuperarem el perímetre de la muralla, tant a nivell de paviment com l’aèria.
