+Aquest divendres 16 de novembre s’ha celebrat a la Sala Francesc Tarafa un acte de reconeixement a la figura de l’advocat i polític Josep Verde i Aldea (Granollers, 1928-Barcelona 2017). Una comissió cívica ha promogut aquest homenatge, la qual s’hi ha adherit l’Ajuntament, coincidint amb que aquest mes de novembre Josep Verde hagués complert 90 anys.
La Sala Tarafa s’ha omplert per a l’ocasió en un acte que ha volgut posar en valor el que Josep Verde va fer durant la seva vida des de ben diverses facetes. Amb suport d’imatges; la música de Nil Masó, Josep M. Roger i alumnes de l’Escola Municipal de Música i Conservatori Josep M. Ruera; i amb la intervenció de diverses persones vinculades a Verde, s’ha fet un repàs a la seva trajectòria.
Així, Mossèn Josep Cardús, rector de Santa Coloma de Marata i Sant Mamet de Corró d’Amunt, ha parlat de la formació cristiana de Verde i ha explicat que «a tot arreu era un home de servei, de servei al bé comú». Joan Majó, que va ser ministre d’Indústria i Energia entre 1985 i 1986, ha destacat que «en Josep o jo compartíem tres valors: la convicció que l’evangeli tenia un missatge social, l’actitud socialdemòcrata i la ferma reivindicació catalanista».
Tot seguit, Miquel Roca, que va ser amb Verde a la Comissió dels Vint, ha destacat el paper del granollerí en la redacció de l’avantprojecte de l’Estatut d’Autonomia de 1979 dient que «Verde va ser un dels protagonistes de la redacció de l’Estatut, una peça clau». Eugeni Gay, advocat i vicepresident del Tribunal Constitucional al 2011 al 2012, ha parlat de la faceta de Verde com a jurista i defensor dels drets humans afirmant que «creia en la persona, en la seva dignitat, en l’estat de dret i en tendir ponts. Anna Terrón, qui va ser eurodiputada entre 1994 i 2004, ha parlat del compromís de Verde amb Europa i ha explicat que «vivia i sentia Europa. Tenia el do de la paraula per fer aquesta feina de transversalitat a Europa".
L’alcalde de Granollers, Josep Mayoral, ha definit aquest homenatge com a «imprescindible» i ha fet un repàs de l’estreta vinculació de Verde amb la seva ciutat. Mayoral ha afirmat que el granollerí «ha estat per mi, sens dubte, el polític amb més recorregut, el més important que ha donat la ciutat» i ha demanat «que la seva memòria sigui un espai de llibertat per trobar les pistes que ens han de permetre construir el país que volem».
L’acte ha acabat amb l’emotiva intervenció de dues netes de Verde, l’Helena Viñas i l’Eva Verde, que han llegit el text que la família ha escrit en record del seu avi i que forma part de la publicació editada per a l’ocasió amb textos de persones que van tractar Josep Verde. El punt i final l’ha posat el mateix Verde ja que s’han recuperat el discurs que va fer en rebre, l’any 2005, la Medalla de la Ciutat de Granollers.
Josep Verde i Aldea (Granollers, 1928-Barcelona 2017)
Josep Verde va néixer a Granollers en el si d’una família d’origen sorià. Part de la seva infantesa la va viure a Banyuls, al sud de França, on els seus pares van decidir enviar el Josep i la seva germana, coincidint amb la Guerra Civil i amb la nova destinació a Portbou del seu pare que era tinent de carrabiners. Acabada la guerra i amb un breu parèntesi de la família a Barcelona, tornen a Granollers on Verde destaca com a estudiant a l’Escola Oficial de Segon Ensenyament, l’Institut, de la mà d’un professor que ell va considerar d’una influència determinant en la seva vida, Salvador Llobet. Verde va ser el primer granollerí a obtenir el Premi Extraordinari d’Examen d’Estat.
En la seva etapa a Granollers sempre va estar vinculat amb el teixit cultural. Va ser un dels fundadors de l’Associació Cultural de Granollers, on hi va fer diverses ponències, i un dels impulsors del Premi Granollers de Pintura, que organitzava el Museu de Granollers en col·laboració amb l’Ajuntament. Home de fortes conviccions religioses, va ser el president de les joventuts d’Acció Catòlica i va dirigir-ne la revista que porta aquest mateix nom que després va esdevenir Granollers Comunitat Cristiana.
Verde va ser conservador del Museu de Granollers en substitució d’Antoni Jonch.
La seva etapa a Granollers acaba el 1969, ja que després d’haver fet un postgrau de dret comparat i un curs sobre les comunitats europees a Luxemburg, cada vegada tenia més relacions amb grups clandestins i polítics com Jordi Pujol, Joaquim Molas o Jordi Solé Tura.
Durant la seva trajectòria com a advocat va defensar persones al Tribunal d’Ordre Públic de Madrid, sobretot estudiants. L’any 1975 decideix vincular-se amb la política i accepta la proposta de Josep Pallach de formar part del Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament. La mort sobtada de Pallach l’obliga a rellevar-lo com a secretari general. L’any 1978 el PSC-Reagrupament es va fusionar amb el PSC-Congrés i la Federació Socialista Catalana del PSOE per fundar el PSC.
Verde va ser escollit diputat al Congrés i com a tal va formar part de la Comissió dels Vint, un grup de diputats i senadors escollits en les primeres eleccions democràtiques després del franquisme que van elaborar l’avantprojecte de l’Estatut de Catalunya de 1979. Més tard va formar part dels primers eurodiputats catalans, raó per la qual se li va concedir la Creu de Sant Jordi el 2011. Abans, Granollers el va reconèixer amb la Medalla de la Ciutat el 2005.
Verde va arribar a ser vicepresident del Parlament Europeu, entre 1992 i 1999. Va morir a Barcelona l’1 de febrer de 2017, als 88 anys.
