+Durant aquests mesos han començat unes actuacions de millora a l’entorn del riu Congost que afavoriran el condicionament de diversos marges del riu. Concretament s’han construït dos deflectors permeables vegetats a dos meandres del riu a l’altura del l’església de Sant Julià de Palou.
Aquesta és la primera de les quatre fases previstes que es desenvoluparan els propers dos anys, amb l’objectiu d’afavorir la biodiversitat i el control de l'erosió. Es farà la construcció de quatre deflectors vegetats amb estaca viva, dos deflectors a cada meandre, per garantir la seguretat del marge del riu i el mur de contenció que hi ha al seu interior, a la vegada que permet mantenir un espai de llibertat prou ampli per a la llera d’aigües baixes. S’han plantat de forma combinada espècies arbustives (Salix cinerea i Salix elaeagnos), i espècies arbòries (Alnus glutinosa, Salix alba) col·locades a la zona interior de l’escullera i a l’extrem més allunyat de la llera, on la incidència dels aiguats és menor. Aquesta és una actuació pionera perqueè s’ha procurat que sigui el màxim de naturalitzada possible i integrada al riu.
S’han fet accions per afavorir la biodiversitat, eliminant la canya de tot l’àmbit d’actuació i eradicació d’altres espècies de flora exòtica invasora de la zona. A més s’ha fet la gestió de la vegetació per millorar-ne el comportament hidràulic: tala de troncs o besses situats al mig de la llera i que podrien ocasionar problemes hidràulics. Quan eren salzes blancs, 15 en total, les soques es van trasplantar a posicions menys compromeses des del punt de vista hidràulica a l’omeda situat en un lateral de la llera.
Els deflectors soterrats consisteixen en una doble filera de tres blocs de pedra granítica de 1200 a 4000 kg de pes, col·locats amb pala excavadora giratòria sobre cadenes amb pinça manipuladora de pedra. La rasa té una fondària mínima de 2,5 metres per garantir que la filera inferior de blocs, en cas d’aiguat, estigui disposada per sota la cota d’erosió transitòria.
El riu Congost fa 10 anys que pertany a la Xarxa Natura 2000
Aquestes actuacions s’emmarquen en la Xarxa Natura 2000 amb projectes de recuperació fluvial que ajuden a la restauració ambiental i a la recuperació de la biodiversitat. El riu Congost va entrar a formar part de la xarxa Natura 2000 a l’any 2006. Des d’aleshores l’Ajuntament de Granollers ha seguit les directrius definides per la Xarxa Natura 2000 pel que fa a la conservació espais d’aigües continentals.
·Naturalització del tram urbà del riu Congost al seu pas per Granollers
·Eliminació d'espècies exòtiques i invasores
·Control de l'erosió de marges inestables i naturalizació d'esculleres
·Retirada d'estructures hidràuliques en desús i habilitació de passos per peixos
·Millora de la connectivitat transversal i integració del mur de contenció en un marge vegetat a Palou Nord
·Creació d'hàbitats per la fauna i instal·lació de caixes niu
Biodiversitat recuperada
Totes aquestes actuacions de restauració ambiental han propiciat una bona recuperació de la biodiversitat. En diversos estudis realitzats a la llera del Congost a Granollers s’han inventariat les següents freqüències d’espècies:
·Unes 230 espècies vegetals (80% autòctones i 20% exòtiques)
·Unes 80 aus nidificants
·8 espècies de peixos (5 espècies autòctones i 3 al·lòctones),
·Unes 20 espècies de mamífers
·Una desena d’especies de ratpenats
·Unes 50 espècies de ropalòcers (papallones)
