Visió de ciutat
Un 82,8% dels entrevistats afirma sentir-se molt o bastant satisfet de viure a Granollers, enfront del 5,5 % que se sent poc o gens satisfet i un 11,8 % que adopta una posició més neutral. La majoria dels enquestats defineixen la ciutat com comercial (58,5 %), mentre que el 15 % afirma que és o bé una ciutat industrial o bé de serveis.
L'aparcament (19,3 %) i la circulació (18,3 %) es mantenen com els dos principals problemes de Granollers, tot i que baixen percentualment respecte el 2008 (aparcament, 24,5 %; trànsit, 31,5 %) mentre que l'atur apareix com el tercer problema del municipi, passant del 4 % en les respostes de l'enquesta de 2008 a l'11,8 %, el que reflecteix el context de crisi econòmica que estem vivint. La neteja amb un 9,8 % i la immigració, que era el tercer problema el 2008 (20,8 %) ara només és esmentada pel 7,3 % dels enquestats. Respecte el propi barri, la neteja passa a ser el principal problema (16,3 %) per davant de l'aparcament que ho era el 2008 (18,3 %). D'altra banda el 31,3 % dels entrevistats no destaca cap problema, percentatge molt superior al del 2008 (14,8 %).
Gestió municipal
Les actuacions municipals més positives per part dels entrevistats, esmentades espontàniament, són la millora de carrers i places (22 %) i la zona de vianants (18,8 %). No arranjar les voreres i l'asfalt o fer-ho malament (13,8 %) i la mala gestió de l'Ajuntament (10,8 %) són les dues actuacions negatives més destacades, seguit de les obres o de les obres innecessàries (9,3 %).
Respecte el coneixement de les actuacions municipals, destaca el Teatre Auditori (91,2 %) i la Biblioteca Roca Umbert (87,5 %), aquesta última l'equipament més valorat. El Pla d'aparcaments és l'actuació menys coneguda i valorada pels entrevistats.
Quant al projecte més necessari per al futur de Granollers sorgeixen de manera espontània la creació de més aparcaments i la zona blava (7,5 %) i l'impuls de la indústria, les actuacions sobre el treball i la promoció econòmica (6,8 %). Quan es pregunta sobre el barri en concret el projecte més necessari és la neteja d'escombraries (9 %) i l'aparcament (8 %). Sobre set projectes suggerits pels enquestadors, destaca la notorietat de la transformació de la carretera en illa de vianants (82 %) i l'ampliació de l'Hospital General de Granollers (80,5 %), aquest últim el projecte més ben valorat amb un 8.
Preguntats sobre quins carrers i places s'haurien de millorar, un 22 % no sap quins o no contesta, mentre que un 14,3 % considera que cap. Dels que contesten s'esmenten la plaça de la Corona i el Parc Municipal Torras Villà. Respecte a les actuacions a realitzar en l'àmbit del desenvolupament econòmic, la creació de més llocs de treball (17,5 %) és l'actuació més destacada, seguida de l'impuls i l'ajuda a la indústria (14,3 %). En relació a les actuacions futures a Granollers per la convivència a la ciutat, es destaca més civisme (11,5 %) i augmentar la vigilància i integrar els immigrants, tots dos amb un 7 %.
La Porxada és, amb el 46,5 % de les respostes, el principal element que els entrevistats consideren que pot exportar Granollers a d'altres ciutats.
II Pla estratègic de Granollers
El 16 % dels entrevistats ha sentit parlar del II Pla Estratègic de Granollers, bàsicament per informacions publicades a la premsa escrita local i el butlletí municipal. El 90 % dels entrevistats considera molt o bastant important l'elaboració del Pla. Preguntats sobre l'aspecte prioritari pel futur de Granollers destaca la salut (53,5 %), mentre que l'educació és el segon àmbit (13 %). En relació a projectes concrets del Pla, només el projecte del cobriment de la via del tren és àmpliament conegut (55 % dels entrevistats), seguit de desenvolupar i millorar les infraestructures de transport (33 %). Pel que fa a les valoracions, aquells que coneixen els projectes els valoren positivament. Continuant amb el coneixement i valoració dels projectes, els més ben situats pel que fa al coneixement són: promoure la participació ciutadana en els projectes (24,5 %), que alhora és el menys valorat, i millorar la situació de les persones amb risc d'exclusió social (23,7 %), que és el més ben puntuat (7,8).
Espai públic i participació en la vida associativa
El 78,3 % dels entrevistats considera que l'Ajuntament ha d'actuar més del que ho fa actualment en el comportament cívic de les persones a l'espai públic. En concret, entre els comportaments sobre els que hauria d'actuar hi ha la recollida d'excrements dels gossos (61,8 %) i la brutícia a carrers i places (59,8 %).
D'altra banda, el 18,3 % dels entrevistats pertany a alguna entitat o associació de Granollers. Entre els que hi pertanyen, destaquen els que ho fan a associacions cultural (23,6 %), el mateix percentatge que a les associacions de veïns. Els qui no formen part de cap associació o entitat ho argumenten per la falta de temps (35,5 %) o bé perquè no els interessa (32,1 %). Més de la meitat dels entrevistats (54,5 %) es mostra poc o gens disposat a formar part d'alguna entitat.
Hàbits d'informació i comunicació
El butlletí municipal Granollers Informaés el principal mitjà a través del qual els entrevistats s'informen del que passa a Granollers (40,5 %) seguit de Revista del Vallès (31,5 %).
Noves tecnologies
Respecte el coneixement sobre la possibilitat de fer tràmits i consultes per Internet a través de l'Oficina Virtual d'Atenció Ciutadana (OVAC), el 67 % afirma conèixer aquesta opció, però només un 21,6 % n'ha fet ús en algun moment. Dels qui han fet tràmits o consultes, un 27,6 % n'ha fet relacionats amb el padró d'habitants o a la inscripció al registre. Els tràmits o consultes vinculats a la promoció econòmica i l'ocupació (15,5 %) ocupen el segon lloc.
La tinença d'ordinador ha anat augmentant progressivament des de 2005 i actualment el 74,8 % dels entrevistats en tenen, ja sigui a casa, a la feina o a tots dos llocs. Pel que fa Internet, el 69,1 % dels entrevistats en té accés.