Granollers és el municipi de la Xarxa del Perfil de la ciutat on es graduen més estudiants de secundària. Aquesta és una de les dades més rellevants sobre Granollers que recull la sisena i darrera edició d’aquesta Xarxa que agrupa indicadors diversos de Barberà del Vallès, Girona, Granollers, Lleida, Manresa, Mataró, Mollet del Vallès, el Prat de Llobregat, Rubí, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa i Vic. El document conclou que, en general, es manté la situació de crisi, amb petites remuntades que es mostren de manera diferent en cada municipi del Perfil.
A més Granollers és el tercer municipi de, després del Prat de Llobregat i Barberà del Vallès, amb més teixit empresarial en relació amb el nombre d’habitants (59.695 €/h.), i la quarta ciutat quant a facturació (3.577.496 milions d'euros) per darrera del Prat de Llobregat, Terrassa i Lleida. El 10,7 % de la facturació de les empreses de Granollers, correspon a onze empreses històriques —creades abans de l’any 1961—. Per sectors es torna a confirmar la diversificació de l'economia de Granollers: els productes alimentaris i les begudes se situen en primera posició, seguit de productes de consum i per altres tipus de comerç a l'engròs.
Pel que fa al mercat de treball de Granollers hi ha una disminució de l'atur registrat (De 20,2 % el 2013 a 18,6 % el 2014) però continua incrementant-se l'atur de llarga durada de baixa qualificació, representa el 19,1% el 2014. Continua baixant el nombre de joves aturats, que s'ha d'interpretar com que aquest col·lectiu té menys propensió a registrar-se a les oficines de treball del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). L'índex de contractació continua pujant des de 2011 fins al 80,2%, dels quals només un 11,5% són contractes indefinits. La reducció de l'atur ha anat acompanyada d'un augment de l'ocupació (afiliacions segons el municipi de residència de l'afiliat) amb un 79,4%, però es manté per sota de la mitjana de Catalunya que és del 85 %.
En el capítol d'activitat econòmica s'observa un canvi de tendència positiu en el nombre d'assalariats, un dels més importants dels municipis del Perfil, amb un 5,18 % d'increment respecte l'any anterior; per contra, en el cas de les empreses l'augment és més moderat, només 0,60 %. També el nombre d'autònoms de Granollers se situa per sota de la mitjana de Catalunya i de les ciutats del Perfil. El comerç al detall continua essent el sector amb més pes al municipi, seguit de les activitats sanitàries i el comerç a l'engròs. El PIB per habitant continua per sobre la mitjana de Catalunya i del Perfil (les últimes dades corresponen a 2010). En canvi, les xifres de l'IRPF continuen baixant des de 2008 fins al 2012 (darrera dada disponible).
Pel que fa a l'habitatge, el més destacat és el comportament del lloguer a la ciutat: des de 2004 s'incrementa cada any el nombre de contractes per cada 10.000 habitants. Per exemple, de 192,1 el 2012 a 211,1 el 2014, alhora que baixa la renda mitjana que paguen els llogaters, gradualment des de 2009. El 2012 la renda mitjana era de 527 euros per 478 euros, el 2014. El preu mitjà del poc habitatge construït segueix baixant a Granollers, arribant al 1.445 €/m2 el 2014, la mateixa tendència que passa a gairebé tots els municipis de la Xarxa.
Granollers és el segon municipi amb el percentatge més baix d'edificació alhora que també és el segon municipi amb el percentatge d'urbanització més alt.
En relació als indicadors que reflecteixen la cohesió social es manté un nombre similar de beneficiaris de les rendes mínimes d’inserció que l'any anterior, de 16 beneficiaris/1.000 hab, el 2013, i disminueix lleugerament el nombre de persones usuàries amb un Pla Individual d’Atenció (PIA) per al foment de l’autonomia personal que és de 26,1 el 2013. O sigui, 3,6 usuaris menys per cada 1.000 habitants que el 2012. En el darrer any, la taxa de places de centre de dia ha baixat a Granollers producte de l'augment de població, essent un dels municipis del Perfil amb la taxa més baixa.
El partit judicial de Granollers presenta la xifra més baixa (1,22) de delictes per violència de gènere per cada 1.000 habitants (dades de 2014) dins dels municipis del Perfil.
Destaca, entre els indicadors de sostenibilitat, el consum energètic per habitant, que se situa en 12.105 kW el 2012, que continua baixant de forma continuada des de 2005. Igual comportament tenen les emissions de C02 per habitant. La taxa de recollida selectiva de 2013 se situa en el 29,5 % i va pujar 0,2 punts percentuals respecte la de 2012, però per sota de la xifra de recollida de 2010 de 32 % i també és una de les taxes més baixes en relació als municipis del Perfil. També baixa la intensitat en la generació de residus municipal.
Baixa lleugerament l'índex de motorització (Granollers és el quart municipi de la xarxa en aquest indicador).
Per contra, l'Índex Català de Qualitat de l'Aire (ICQA), que mesura la concentració dels principals contaminants atmosfèrics: (monòxid de carboni (CO), el diòxid de nitrogen (NO2), el diòxid de sofre (SO2), l'ozó (O3) i les partícules en suspensió (PM10), dóna com a resultat per al 2014, un 53, és a dir, una qualitat de l'aire satisfactòria. La taxa de dies amb la qualitat de l'aire millorable supera el 30 %.
Respecte la demografia el més destacat és que la població estrangera a Granollers continua perdent pes relatiu respecte del conjunt de la població (el 2009 la població estrangera era el 19,3 % mentre que el 2014 el col·lectiu representava el 15,4 % de tota la població) i, aquest fet, afecta l'estructura per edats de la població (increment de gent gran i de la taxa d'envelliment).
Podeu consultar el document amb totes les dades del Perfil a https://elperfildelaciutat.wordpress.com/