+El mural és a punt d'enllestir-se
L'artista Aryz és el protagonista d'un nou projecte d'art públic que inicia l'Ajuntament de Granollers. Des de dilluns 16 de juny i per espai d'uns deu dies, aquest pintor de grans murals plasmarà per primera vegada la seva obra en una paret mitgera al Vallès, en concret a l'edifici del carrer de Roger de Flor, núm. 1, amb la comunitat de veïns del qual l'Ajuntament ha acordat aquesta intervenció.
Aryz, resident a Cardedeu, es va iniciar pintant a fàbriques abandonades del Vallès Oriental i a partir d’aquí ha viatjat a diversos països del món on és reclamat per desenvolupar diferents projectes. El seu talent s'ha expressat a països com Polònia, Finlàndia, Noruega, els Estats Units, Austria, França... En les seves obres, aplica la pintura plàstica amb pinzells i corró.
Un mirador per fer el seguiment dels treballs i participar en l'elecció del nom del mural
S'ha previst un espai mirador per seguir el treball de l'Aryz. Està ubicat a la vorera del front de la paret on s'intervé, en la confluència del carrer de Roger de Flor amb el carrer de Sant Tomàs d'Aquino, on s'han instal·lat cadires per contemplar l'evolució de l'obra i on hi haurà una activitat familiar de dibuix. Els que vulguin fer un seguiment digital d'aquest mural disposaran del hagstat #aryzgranollers. L'horari del mirador és de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h.
D'altra banda, tothom qui ho vulgui pot batejar el mural de l'Aryz i dipositar la seva proposta a l'urna. L'Aryz triarà el nom que més li agradi.
Pla de paisatge
L’Ajuntament de Granollers està desenvolupant diverses actuacions en el marc del Pla de paisatge, entre les quals les relacionades amb l’entorn urbà, la qualitat de l’espai públic, l'urbanisme i les edificacions. Es tracta d’actuar en façanes i espais lliures privats, en especial les parets mitgeres que divideixen les propietats i que, sovint, passen a ser un fet quotidià de les ciutats a partir de canvis urbanístics (alçades diferents o enderrocaments en zones consolidades), que les deixen exposades al carrer, i per tant, a la visió de la ciutadania. No han estat dissenyades per ser façanes i, quan queden al descobert, esdevenen parets sense identitat i sense protagonisme en l’aspecte exterior de l’edifici. Les mitgeres semblen restar en un estat provisional permanent si no s’actua sobre elles per integrar-les en el paisatge urbà. Per aquest motiu es planteja fer diversos murals sobre diferents parets seleccionades, les més adequades per intervenir-hi, una de les quals ha estat la de la intervenció de l'Aryz. Aquestes actuacions són una pràctica ja habitual a molts països d'Europa.
Projecte d'art públic
El projecte d'art públic que s'inicia amb l'acció artística que protagonitza l'Aryz està en sintonia amb el que preveu el Pla de paisatge municipal i d'acord amb els treballs de la Comissió de Patrimoni, amb l'objectiu de portar a terme una o dues noves accions anuals d'intervenció i, alhora, difondre obres ja existents com el grup familiar de l'escultor Xavier Corberó (1990), situat en el parc del Congost; el Monument a l'Onze de Setembre, de Manuel Cusachs, (1994); el Patufet (2003) i PerPIGnan (2001) de Efraïm Rodríguez, a la plaça de Folch i Torres i de Perpinyà, respectivament; el bust del president Companys (2002), de Francesc Anglès; el monument commemoratiu de la trobada mundial de penyes barcelonistes, el regat i la força de l'equip (2003), de la rotonda del pg. de la Conca del Besòs amb la carretera de Caldes, de Llucià Gonzàlez; Fus Europa, d'Enric Pladevall (2006), situat a la rotonda de la carretera del Masnou, amb l'avinguda d'Europa; el Monument a la vellesa, de la plaça Jaume I, al barri del Lledoner, de Joaquim Camp; o el monument commemoratiu Granollers, ciutat pubilla de la sardana (1976) de Josep Ricart Maimir. Aquestes i altres obres formaran part d'una guia que la Comissió de Patrimoni i el Museu de Granollers estan treballant per recollir totes les intervencions d'art públic existents a la ciutat.
Properes intervencions a l'espai públic
El regidor d'Urbanisme, Jordi Terrades, ha explicat aquest migdia que s'actuarà en alguna altra paret mitgera i que s'encarregarà un projecte per actuar de manera integral sobre el conjunt de façanes de Roca Umbert l'any que ve. De la seva banda la regidora de Cultura, Alba Barnusell, ha explicat que s'està treballant, d'acord amb la família, per instal·lar a la ciutat properament una escultura de Manel Batlle.
