Família Sitjes
La primera generació de Joan Sitjes va canviar el negoci de fusteria per vendre tot tipus de teixits el 1874. A la compra i posterior venda de teixit a metres s’hi va afegir el servei de sastreria que faltava a Granollers i va ser així com es va començar a donar forma als teixits que comercialitzava. Va ser cap el 1900, en què es van començar a confeccionar, a partir de patrons, els talls de teixits que es convertirien en vestits, el negoci centenari que posteriorment ampliaria Joan Sitjes Freixas, la tercera generació. Actualment, la cinquena generació de Joan Sitjes segueix vestint homes i dones apostant per la màxima qualitat, estil i confort.
Família Colomer
La joieria Tomàs Colomer és un negoci nascut el 1870 que han regentat sis generacions de la mateixa família que venen joies i rellotges d’arreu del món. També compten amb taller on fabriquen col·leccions pròpies d’anells i joies. En constant creixement, Tomàs Colomer va estendre el negoci amb dues botigues a Barcelona. A més, assisteixen a fires internacionals on aprenen noves tècniques i tendències i no fa gaire anys van inaugurar el Museu Tomàs Colomer, on s’hi pot veure un rellotge del 1870 dissenyat i construït pel fundador, que encara funciona.
Família Piguillem
Al 1850 Antonio Piguillem i Blanch ja feia venda ambulant a Granollers i no va ser fins més tard que va obrir botiga a la plaça de la Porxada on hi venia llums de carbur, olles i plats, alhora que feia de manyà. Posteriorment els llums de carbur van donar pas a les primeres neveres de gel, a les màquines de cosir Whertheim, i posteriorment a les cuines de butà, neveres elèctriques i televisors en blanc i negre. La botiga va estar a la Porxada fins al 1970 quan es va desplaçar al carrer Anselm Clavé on s’hi venien també llistes de noces, objectes de regal, i amb l’aparició de les noves tecnologies, telefonia mòbil. Actualment la botiga es troba a la plaça de la Corona.
Família Montañà
Venda al detall de roba d’alta confecció per a senyores. Botiga que data de1867 i de la qual ja se’n té constància el 1827 regentada per Estevan Montañà, ubicada a la que era abans la plaça de San Cristòfol, actual plaça de la Porxada. Al principi es tractava d’una merceria de sedes i cintes però ja als anys 20 venien la roba a metres i als anys 30 ja es venien vestits de senyora. Va ser en Pere Montañà Cladellas, que després de la guerra civil, li va donar un caire més innovador ampliant la seva confecció, és a dir, va disposar un taller amb vàries cosidores on feien els seus propis vestits d’alta confecció mentre ell feia de viatjant venen la seva col·lecció.
Família Parellada
La Fonda Europa de Granollers és actualment l’establiment hoteler més antic del país. Tot va començar quan la Cecília, aleshores vídua Parellada, una pagesa de Palou, va decidir anar-se’n amb tot el seu patrimoni –dues botes de vi– i establir-se a Granollers. Allí obriria un taulell per despatxar el seu vi de raig a gots. Sense ella saber-ho acabava d’assentar els orígens de la Fonda Europa. Els gots de vi sobre el taulell s’acompanyaven amb “platillos” de menuts. Ben aviat aquella humil taverna es va popularitzar amb el nom de Cala Sila. El bon caliu i la qualitat de les cassoles i platillos van propiciar la demanda d’allotjament de la gent de pas. L’hereu de la Sila, Bonaventura Parellada, es va casar amb la pubilla de Can Fidel, Margarita Vinyamata. La fusió entre les famílies hoteleres locals va provocar el trasllat a Can Fidel, altrament dit Hostal del Vallès, i al 1910 l’ampliació de l’establiment també va suposar l’ampliació del seu nom, que després del Vallès va passar a dir-se Espanya per acabar definitivament com a Fonda Europa.
La segona edició dels Premis Porxada (2019) va distingir 5 famílies comercials històriques de la ciutat:
Família Garrell
La família Garrell és la cinquena generació de comerciants i la quarta com a impressors. L’any 1850 els Garrell, amb Buenaventura al capdavant, ja gestionaven dues activitats comercials: una, on venien olis i vinagres, i una sabateria.
L’any 1879 Esteve Garrell Escorsell va fundar la primera impremta de la ciutat on la generació següent va impulsar la publicació del prestigiós setmanari “La Gralla”.
La impremta Garrell era a més de taller tipogràfic, lloc de trobada d’intel·lectuals i polítics de Granollers i de la comarca.
Va ser l’Amador Garrell i Alsina, autor del llibre “Granollers vila oberta”, qui amb els seus fills Josep i Amador Garrell Soto, tercera generació, van fundar l’empresa del carrer Josep Umbert. Entre els anys 1957 i 1960 van rebre diferents premis en el Concurs d’Arts Gràfiques, organitzat pel Gremi Sindical de Mestres Impressors.
L’any 1998, la quarta generació, es trasllada al carrer Joan Prim on Dolors Garrell Traveria, filla d’en Josep, i Salvador Clot Gendra regenten Gràfiques Garrell.
Família Margarit
Cinquena generació de comerciants. La família Margarit va començar en el negoci de la fusteria a mitjans del segle XIX, regentada per Josep Margarit Llibre.
La casa on s’ubica l’actual botiga, a la plaça Maluquer i Salvador, d’estil modernista i obra de l’arquitecte Joaquim Raspall, era propietat de l’Agustí Margarit Lladó, besavi de l’actual propietària. No és fins al 1920, quan en Francesc Margarit obre un establiment de graneria, i el seu fill Joan afegeix al negoci, pinsos per al bestiar, al 1950.
L’any 1986, a la mort d’en Joan Margarit, la seva filla, Beatriu Margarit Montañà, es fa càrrec de la botiga, que dediquen a la venda de menjars, complements i serveis per a animals de companyia.
Família Just
Comerciants de cinquena generació són també la família Just. El 1878 en Manuel Just Martori regentava una activitat comercial de vinagre i sal a la plaça de Lluís Maria Perpinyà, que juntament amb la seva esposa la van convertir en una cansaladeria. El 1930 en Josep Just, fill, canvia la cansaladeria per una carnisseria de venda de xai. I és a l’any 1956, quan la següent generació, de mans de Francisco Just, decideix canviar la venda de xai per la de porc, obrint l’actual Carnisseria Xarcuteria Just.
L’Angelina Just, besnéta de l’iniciador de la saga comercial i el seu marit Joan Clos es van fer càrrec durant anys de l’actual botiga. Des de 2009, Xavi Clos Just és l’actual gestor del negoci.
Família Planas
Un altre negoci familiar de llarga tradició és el del cafè restaurant Layón. Són ja quatre les generacions dedicades a l’hostaleria. Els primers inicis comercials de la família Planas són de l’any 1889 quan Pablo Planas va obrir la primera “taverna o figón”. L’any 1892, Hilarión Planas Bosch va obrir una taverna al costat de l’establiment actual. El nom «Layón» prové de la deformació popular del nom del fundador.
L’any 1940 “Ca Layon” té la primera cafetera: les tavernes passen a anomenar-se cafè-bar. I els anys posteriors s’amplia el restaurant i es reforma. Josep Planas i Marcel·lina Gómez, pares dels actuals propietaris, lideren els canvis fins arribar a l’actual distribució d’una cuina interior i un menjador de gran il·luminació.
Actualment regenten el restaurant la quarta generació i besnéts d’Hilarión Planas, Ramon i Josep Planas, acompanyats de les seves dones la Jordina i la Piedad respectivament. La seva cuina combina els plats de tota la vida amb noves elaboracions, sempre amb productes frescos i de temporada.
Família Barbany
Fins a quatre generacions han estat al capdavant de Can Barbany, sempre dins del sector tèxtil.
Barbany es defineix com una botiga conscient. Promou, des de fa uns anys, un consum responsable i conscient intentant oferir producte de proximitat i amb compromís social i ecològic. Dins la botiga hi podem trobar l’Espai Tranquil, on es fan xerrades, concerts i presentació de productes, posant la botiga al servei de la ciutadania. I alhora també incorpora l’Espai 1895, una reproducció de la façana del seu primer establiment i que es dedica a la promoció i venda de productes del tèxtil fabricats a Catalunya.
Família Fontdevila
El 16 de maig de 1916 Maria Solà va fundar un negoci, especialitzat en la venda de productes de pesca salada, a l’edifici de Can Cunillera. Com a conseqüència de les directrius polítiques de l’època que no permetien que els negocis estiguessin comandats per dones, l’establiment va passar acabada la guerra a denominar-se Pesca Salada Fontdevila. Amb el pas dels anys, van incorporar altres productes propis de les botigues d’ultramarins i als anys 50, la família també anava a fer mercats, com el de Granollers. Actualment, Pesca Salada Fontdevila segueix fidel a uns quants productes, com el bacallà d’Islàndia que segueix comprant al mateix proveïdor amb el qual treballava l’avia Rosalina però sobretot a la seva ubicació a la plaça de la Porxada. Actualment al capdavant del negoci familiar hi ha la Rosa Fontdevila (quarta generació).
Família Sararols
L’any 1912 en Jaume Sararols i la seva dona la Carme van obrir un comerç de queviures al núm. 44 del carrer Alfons IV, amb el nom de Can Sararols. Posteriorment, van instal·lar la primera cambra frigorífica de Granollers, fet que els va permetre ampliar el negoci al gènere fresc com la curació de pernils. L’avia Carme es va convertir en la pionera del menjar precuinat quan preparava el brou a les dones treballadores de la fàbrica de Roca Umbert quan aquestes baixen a treballar a la matinada i li deixaven les olles. Durant la Guerra Civil, l’establiment que tenia sortida pel carrer Guayaquil, que era l’entrada de la «Col·lectivitat de la carn de porc» va actuar com a punt nº 7 de recollida d’aliments amb cartilla de racionament. Acabada la guerra van dedicar-se al producte fresc i als cuits i curats. L’any 2001 el negoci es va traslladar al núm. 42 del mateix carrer, mantenint l’activitat ininterrompudament fins avui dia. Actualment regenten la botiga en Jaume Sararols (tercera generació) i la Maria Teresa Juliana.
Família Cot
L’any 1913 Emili Cot de Argila i Josefa Cumella, qui ja aleshores regentava una petita expenedoria de tabacs, van establir l’Estanc Cot al carrer de la Palma ara c. Anselm Clavé. Uns anys més tard, l’estanc es va desplaçar al núm. 52 del mateix carrer, i posteriorment al núm. 56, on es troba actualment. Avui dia qui regenta el negoci familiar és la Ma. Teresa Cot Gargallo, neta de tercera generació.
Família Estabanell
Estabanell neix el 1883 com una empresa del sector tèxtil i és el 1910 quan Francesc Estabanell i Fontserè s’interessa pel corrent elèctric. Entre els anys 1910 i 1912 posen en marxa la primera central hidroelèctrica, la de Cal Mariner a Sant Pau de Segúries, així com la línia encarregada de portar el «corrent» fins a la fàbrica textil de Centelles. El 1913 Estabanell guanya el concurs d’enllumenat públic a la ciutat de Granollers i ja el 2009 amb la liberalització del sector elèctric neix Estabanell i Pahisa Mercator, S.A.U., deixant enrere la seva activitat tèxtil. En els darrers anys creen empreses de telecomunicacions, generació de renovables i comercialització d’energia. Al capdavant del negoci familiar està actualment en Francesc Estabanell Raventós.
Família Tió
A finals del S. XIX Joan Tió Serra disposa d’un comerç de venda al major de graneria i un altre de venda al detall, situat al carrer Joan Prim. El febrer del 1906 Tió amplia els negocis amb la inauguració de l’estanc nº 4 al mateix carrer. El 1980 Joan Tió Murtra finalitza el negoci de la graneria per ampliar la venda de papereria i marroquineria. Des d’aleshores Josep Tió es dedica a l’estanc amb l’ajuda del seu fill; Joan Tió. I la Dolors Gual i la seva filla; Sandra Tió, dirigeixen el negoci de la marroquineria situat al centre de Granollers.
Família Cucurella
L’any 1902 Francisco Cucurella i Teresa Alsina van fundar una impremta manual. Amb el pas dels anys, la família va prenent el relleu del negoci i és als anys 60 quan la Teresa Pérez Cucurella i el seu marit, en Josep Barroso, començen a treballar amb una màquina offset deixant enrere les grans màquines carregades de plom i tinta. Passen els anys i amb les noves tecnologies arriba la impressió digital. Són els anys 90 i els germans Barroso, en Ruben i l’Ismael es fan càrrec de l’impremta familiar. A la mort d’en Ruben, l’any 2013, l’Ismael Barroso Pérez juntament amb la seva dona la Dolors Raimi són qui es fan càrrec de la gestió del negoci.
Família Canal
L’any 1901 Joan Canal, conegut pel sobrenom «d’El Pinyoner» per vendre pinyons els diumenges a la Pedra de l’Encant, i la seva dona la Francisca Blanxar, fabricants de gàbies i garbells, inauguren una petita botiga, a l’antiga plaça del bestiar, d’articles de ferreteria dedicats a la pagesia, amb el nom de Ferreteria Canal, anomenada popularment «Cal Garbeller». A finals dels anys 40, l’hereu Joan Anton Santaeugènia Canal amplia el negoci amb la incorporació de maquinària agrícola i els primers electrodomèstics (neveres de gel, rentadores automàtiques,...) L’any 1970 és enrocat l’antic edifici i es construeix l’actual de cinc plantes dedicades a l’atenció al públic. Durant aquest temps la botiga es trasllada provisionalment als baixos de Can Pedrals. Actualment són la quarta generació amb els germans Joan Anton i Francesc Santaugènia i Vilar qui estan al capdavant del negoci familiar.
Família Cusiné
A principis del S.XX Joan Cusiné Segura i Carolina Maynou Vila estableixen al carrer Corró un negoci de bugaderia i tintoreria, que l’any 1905 traslladen a la plaça del bestiar, amb el nom de Tintoreria La Barcelonesa, a l’actual plaça Maluquer i Salvador. Pocs anys després la bugaderia es va establir al c. Anselm Clavé. Al llarg dels anys el negoci es va regentant de generació en generació, fins avui dia que és en Jordi Allan Puig Cusiné, besnet del fundador, i la seva mare la Maria Isabel Cusiné (tercera i quarta generació) qui estan al capdavant del negoci familiar ubicat actualment al carrer Lleó amb el nom de Tintoreria Flor de Lys.
Família Bosch
L’any 1899 la família Bosch va iniciar la seva activitat com a ferrers. En Manel Bosch Vilà i la seva dona la Josefa Farràs varen establir-se a l’actual plaça de la Corona posant ferradures, encerclant rodes de carro i fen petites eines per ajudar al conreu en la seva tasca. D’aquí ve el sobrenom per el que els antics de la ciutat encara anomenen als de «Cal ferrer». Molts anys més tard cap a l’any 1960, un cop superada la postguerra i amb l’arribada del motor, Manel Bosch Ginesta va incorporar la venda de tractors, regs per aspersió i màquines de munyir. Amb la quarta generació l’actual propietari en Joan Lluís Bosch, ha apostat pel canvi tecnològic i la innovació adaptan-se a la demanda social i actualment podent trobar des d’un robot tallagespa fins a les bicicletes elèctriques. I en el 2020, Lluís Bosch Balcells (cinquena generació) ha iniciat DÄRT: un projecte jove i engrescdor: renting i lloguer de bicicletes per hotels, esdeveniments públics, empreses i particulars.
Família Bassa
L’any 1896 en Francesc Bassa i Monells va iniciar el negoci de la venda de roba de casa i camiseria, al mateix establiment que avui dia s’utilitza com a local comercial. Durant la guerra civil la botiga va mantenir la seva activitat malgrat les dificultats, i passada la postguerra van reformar la façana de la botiga, ampliant l’espai dels aparadors i posant el nom de la botiga a l’entrada. Amb el pas dels anys el negoci ha estat regentat sempre per la mateixa família, essent actualment en Miquel Riera i Piferrer el propietari.
Famíla Masat
Família d'artesans del metall que ha treballat tota mena d'articles de tall: ganivets, tisores, destrals, alicates, eines de sastreria, carnisseria, peixateria, i molt més.
Els inicis de l'activitat comercial de la família Masat comencen l’any 1886 amb l'Albert Masat, primer ferrer de tall i rebesavi de l'actual propietari, que obriria una ganiveteria al c. Joan Prim, i de la que posteriorment es faria càrrec el seu fill Albert.
L’any 1931, amb la tercera generació, l’Albert Masat Pujol traslladaria la botiga a un altre número del mateix carrer. Amb els anys el negoci familiar el gestionaria el seu fill Albert Masat Badosa fins que la coneguda botiga del c. Joan Prim tancaria les portes l’any 2014.
La cinquena generació regentada en aquests moments per l’Albert Masat Barcina i el seu soci l’Amador Lucas Masegosa s'ha adaptat als canvis i ha apostat per l'e-commerce, obrint l'estiu de 2020, Cookiru, la botiga virtual que segueix el negoci familiar, mantenint intactes la tradició i els valors fundacionals de la seva família: qualitat, durabilitat i confiança. Oferir un servei d'esmolat de ganivets tradicional, de qualitat i en condicions.
La seva singularitat és un servei d'atenció al client totalment personalitzat; buscant el producte que millor s'adapta a les seves necessitats.
Actualment, la centenària Ganiveteria Masat ha tornat a obrir les portes en un nou emplaçament al carrer del Portalet.
Família Canet
Els orígens del negoci familiar de lampisteria se situen a finals del segle XIX. L'any 1890 en Josep Botey Cañameras va obrir un taller al carrer Aurora, l'actual Anselm Clavé, dedicant-se a l'ofici de llauner i posteriorment a l'electricitat. Eren els anys de les primeres conduccions d'aigua a les cases.
Amb el temps, s'incorpora al taller el seu nebot i afillat Albert Canet Botey, que continua el negoci i es trasllada, als anys trenta, a la Plaça Perpinyà, ampliant-lo amb la venda d'electrodomèstics.
A mitjan segle XX s'amplien les instal·lacions, traslladant el taller al carrer Girona, època on s'incorpora Josep Canet Carreró, moment en el qual l'empresa assoleix una gran expansió.
La botiga de la Plaça Perpinyà va tancar l'any 2000 i posteriorment es va crear Elèctrica Canet Granollers, S.L., ubicada a l'actual emplaçament del c. Agustina d'Aragó.
L'Albert Canet i Calderó, quarta generació i besnet d'en Josep Botey Cañameras, està actualment al capdavant del negoci familiar.
Família Illa
A començament del segle XX en Joan Illa Illa, besavi de l’actual propietari, iniciava l’activitat comercial de la família amb la venda de vins, alcohols i sabons.
Amb els anys, acompanyat del seu fill en Jaume Illa Colomer, el negoci es transformaria en la venda de cereals, farratges i adobs. En un principi subministraven el material als veïns, perquè aleshores tots tenien bestiar, i posteriorment van donar servei a clients de poblacions properes. També disposàvem d’un petit molí per poder treballar el gra i poder extreure més profit del cereal, aprofitant així el gra, la farina i fins i tot la despulla.
L’any 1915 la família Illa tenia magatzems de grans al c. Primer Marquès de les Franqueses, al barri del Lledoner, i a més a més disposava d’un despatx de venda a la plaça del bestiar, 5 l’actual plaça Maluquer i Salvador.
De la mà d’en Joan Illa Pagès, tercera generació, arribarien els pinsos compostos per al bestiar, entrant al mercat i comercialitzant la ja desapareguda marca Hens.
Al llarg d’aquests anys el negoci familiar s’ha adaptat a les noves tendències i demandes de la societat i actualment s’han especialitzat en la venda de menjar, complements i serveis per a animals de companyia.
Avui qui regenta la botiga del número 29 del carrer Primer Marques de les Franqueses és en Pere Illa Mas, besnet de quarta generació, i la seva dona la Maribel del Bas Dantí.
Família Barnils
L’activitat va començar el 1920, amb Martí Barnils i Moncau. En aquella època s'aprofitaven els budells de xai, porc i ovella que es mataven diàriament als escorxadors. Es recollien les tripes originals, es netejaven i es calibraven manualment perquè particulars i carnisseries poguessin fer botifarres. En aquella època també s’elaborava l’anomenat catgut, budell de xai sec que s’utilitzava per cosir en les operacions quirúrgiques i fer les cordes de guitarra.
La segona generació de la família, amb els germans Martí i Toni Barnils Viñas, va incorporar maquinària per preparar els budells i comercialitzar-los a fàbriques i carnisseries.
A mitjans dels anys vuitanta va obrir “Can Barnils”, la botiga especialitzada en la venda a l’engròs i al detall de conserves casolanes, fruits secs i una àmplia gamma d'espècies, en gra i moltes, i tota mena de preparats per a l’elaboració d’embotits.
Amb la tercera generació, amb l’Agnès Barnils Sola al capdavant, l’empresa va deixar de ser elaboradora per centrar-se en la comercialització i distribució de productes a restaurants, carnisseries i fàbriques.
Coincidint amb el seu centenari, l’empresa va obrir unes noves instal·lacions més àmplies al carrer Mataró, al polígon Jordi Camp, que substitueixen l’històric magatzem i botiga del carrer Almogàvers. També han mantingut la botiga, que s’ha ampliat amb un servei de ganiveteria i esmolament amb primeres marques.
Famíla Moreno
Per conèixer la història de la Licoreria Moreno ens remuntem a l'any 1874 quan en Geroni Barnet compra la casa de la plaça del Bestiar, l'actual pl. Maluquer i Salvador número 23, perquè el seu fill Jaume Barnet obrís una botiga de venda de vins i destil·leria d'anisats i licors.
El 1918, en Jaume va morir, i continua el negoci la seva mare i vídua d'en Geroni Barnet, la Maria Masó, quatre anys més tard, l'Andreu Cros, besavi dels actuals propietaris, compra el negoci amb totes les mercaderies i arrenda la botiga, el magatzem i la fàbrica de licors i manté el nom comercial d'Antiga Casa Barnet d'Andreu Cros.
L'any 1931 amb la mort de l'Andreu, agafa el relleu de la destil·leria i del negoci el seu gendre, Pasqual Moreno.
L'any 1971, l'empresa es posa a nom del seu fill, en Josep Moreno i Cros, que continua l'activitat amb la botiga de venda al detall a la plaça Maluquer, però el magatzem es trasllada al carrer València.
L'any 1993, en Josep Moreno i dos dels seus fills, en Josep Pasqual i en Jaume, es constitueixen en societat amb el nom de Licors Moreno, S.L.
Actualment, és la quarta generació, amb els germans Josep Pascual i Jaume Moreno Costa, els que continuen al capdavant del negoci familiar, dedicat a la distribució de tota mena de licors d'arreu del món.
La cinquena edició dels Premis Porxada (2023) va distingir 2 famílies comercials històriques de la ciutat:
Família Badia
L’empresa va néixer l’any 1923, ara fa cent anys. El seu fundador va ser en Lluís Olivé Grau, que aleshores era majorista de gra. Ell va signar el contracte de col·laboració amb la companyia d’assegurances francesa Abeille Paix Vie. Els primers contractes eren per a béns relacionats amb el món rural: una tartana, un paller, un carro...
Segons la documentació de què es disposa, el primer bé assegurat va ser el carro d’un masover de la finca Can Granota, situada a la Torreta. La segona pòlissa fou una assegurança per accidents al senyor Ripoll, tractant de bestiar.
En aquell temps les assegurances eren una raresa. Per això el senyor Olivé i el seu associat i gendre, en Manuel Badia Duran, havien d’anar a trobar els possibles clients. El millor lloc era el popular mercat de Granollers dels dijous, sota la Porxada. Allí es parlava amb el pagès, s’emparaulava l’assegurança i a continuació s’havia de signar el contracte en el domicili de l’interessat. A poc a poc la idea va començar a quallar i es va estendre entre les petites indústries i els serveis, com ara tallers, garatges, constructors d’obres,....
El 1947, el creixement de l’activitat ja havia comportat que les oficines del c. Josep Umbert que ocupava l’asseguradora es quedessin petites. Va ser l’any 1949 quan la Corredoria d’Assegurances Badia, encara amb el nom de “Seguros l’Abeille” es va traslladar a l’actual seu ubicada a l’edifici emblemàtic de la plaça de la Corona 17, conegut amb el nom de Casa Paula Piñol, edifici de gran valor arquitectònic d’estil eclèctic construït l’any 1900 per l’arquitecte Manuel Guitar i Codorniu. La planta baixa de la finca ha estat des d’aleshores la seu de Badia Corredoria d’Assegurances.
Amb l’arribada de la tercera generació l’asseguradora va continuar avançant amb el reforç que va suposar l’obligatorietat de l’assegurança del cotxe. Josep Lluís Badia va fer-se càrrec de l’asseguradora el 1958, i va liderar-la fins a la segona dècada d’aquest segle, quan va cedir el relleu a la quarta generació, familiar, els seus fills Manel i Anna Badia Almirall.
Amb tot, l’any 2012 arribaria al negoci familiar la cinquena generació amb en Manel Badia Basolí, any que l’empresa va entrar a formar part de l’associació Willis Network, per donar serveis a les seves empreses en l’àmbit estatal i internacional.
Família Baró
Edificacions Baró és una empresa familiar amb una llarga trajectòria en el sector de la construcció.
La primera referència històrica la trobem al llibre d’actes de l’Ajuntament de Granollers de l’any 1842 on es demanava a Fèlix Baró Grau que tornés a posar les portes de les muralles per protegir la ciutat dels delinqüents. Tot i això, la família conserva documentació encara més antiga en el qual Gabriel Baró (pare d’en Fèlix) deixava en herència les seves eines de la construcció. A ell el van succeir els seus familiars en una nissaga de “mestres d’obres”: Fèlix, Josep i Alfred; rebesavi, besavi i avi, respectivament.
L’any 1878 el besavi Josep Baró, d’ofici contractista d’obres, va ser el cofundador de la primera companyia de bombers municipals de Granollers, quan estava constituïda majoritàriament i voluntàriament per treballadors del ram de la construcció. I era l’avi Alfred Baró qui contractava sovint a l’insigne arquitecte modernista Manuel J. Raspall per dirigir algunes de les seves obres.
La indústria de fabricació de rajoles, totxos, maons i teules va ser important a Granollers durant bona part del s. XIX I XX. A les bòbiles i forns d’obra elaboraven els materials per proveir les edificacions que s’aixecaven. La família Baró disposava d’una bòbila al c. Girona, amb la seva prominent xemeneia, situada a l’espai on actualment hi ha el pavelló del Club Bàsquet Granollers.
Seria la cinquena generació amb en Manel Baró Montañá, pare dels actuals propietaris, i aparellador de professió, el que fundaria als anys 60 del segle passat l’empresa Edificacions Baró. Empresa que va estar ubicada al c. Josep Umbert fins a principi dels anys 2000 quan va traslladar la seu a la Plaça Onze de Setembre.
En el sector de la construcció, Edificacions Baró s’ha guanyat una bona reputació a la ciutat després d’haver realitzat al llarg de tots aquests anys importants obres, sent el seu llegat arquitectònic present a molts racons de la ciutat. Passejant per Granollers podem constatar anteriors actuacions de restauració a l’església de Sant Esteve, a l’interior de la Casa de Cultura Sant Francesc, a la planta baixa de l’Ajuntament ( on van trobar el refugi antiaeri), i diverses cases del s. XVI del nucli antic de la ciutat.
Van edificar també els coneguts edificis de la Mútua de Nostre Sra. del Carme; el pavelló de bàsquet del c. Girona; el Centre Geriàtric Adolf Montanyà; el primer edifici d’urgències de l’Hospital General de Granollers; les pistes d’atletisme, o les cobertes d’algunes naus de Roca Umbert, entre d’altres.
Obres més recents són: Ca La Paulina (el “bar petit” de la plaça dels Cabrits), l’edifici del Drac’s del carrer Santa Esperança o l’actual obra construïda als solars de l’antiga casa de Can Relats, al c. Bisbe Grivé.
Actualment, al capdavant d’Edificacions Baró, i exercint l’ofici de constructors, hi ha la sisena generació amb els germans Jaume i Josep Baró Riera.