Aquella diada festiva de Sant Antoni, al vespre, una facció carlina d’uns tres mil homes van assaltar Granollers, que aleshores era una vila amb poc menys de cinc mil habitants. Al llarg d’aquella nit van saquejar i cremar cases, van robar els diners de moltes famílies i van provocar diversos morts i nombrosos ferits. A més de la destrucció de la ciutat, van segrestar fins a trenta-quatre veïns i veïnes, entre ells l’alcalde Pere Maspons. El segrest va durar trenta dies, fins que els carlins van rebre el pagament del rescat, que va ser de 35.000 duros recaptats entre la gent de la vila.
En commemoració d’aquells fets tràgics, l’any 1889 es va inaugurar un obelisc al cementiri municipal en record de les víctimes. Aquest monument va ser traslladat posteriorment al cementiri del Ramassar, on encara es troba actualment.
Fins la Guerra Civil, Granollers recordava cada any aquell tràgic succés, amb una commemoració promoguda des de la Unió Liberal.
Una commemoració per aprofundir en el coneixement de la història de la ciutat
Amb motiu del 150è aniversari d’aquells fets, un grup de persones han impulsat la commemoració de l’efemèride. Josep Maria Farnés, Jordi Maspons, Mariano Fernández, Paco Cruz, Lluís Guix, Joan Carles Cusell, Cinta Cantarell i Laura Casanovas, han estat al capdavant de la iniciativa. Conjuntament amb l’Ajuntament de Granollers i el Centre d’Estudis de l’Associació Cultural, proposen un seguit d’activitats per divulgar un període de la història de la ciutat que és poc conegut, però que va marcar l’evolució de la vida política i social de la ciutat.
Una ponència i una taula rodona, un reportatge audiovisual i un recull documental sobre l’assalt són algunes de les activitats ja programades durant aquest any.
Una ponència i una taula rodona
El Centre d’Estudis organitzarà dues sessions per aprofundir en el coneixement del context de les Guerres carlines, l’assalt a Granollers i les conseqüències que va tenir en el desenvolupament polític i social de la ciutat.
El mes de març tindrà lloc una ponència sobre el que va significar el carlisme, a càrrec de Lluís Ferran Toledano. I més endavant, Josep M Farnés i Mariano Fernández, participaran en una taula rodona, conduïda per Diego Sola, sobre l’assalt carlí a Granollers i les seves conseqüències.
Un documental que seguirà les passes dels segrestats
Per la seva banda, des de l’Ajuntament de Granollers i de VOTV, s’està treballant en una producció audiovisual, conduïda per Eloi Vila, basada en el relat del segrest que va fer l’alcalde Pere Maspons en el seu dietari.
L’Arxiu agrupa en un apartat web la documentació relativa a l’assalt carlí de Granollers ara fa 150 anys
L’Arxiu Municipal ha agrupat en un nou apartat temàtic consultable en línia (www.granollers.cat/arxiu), la documentació relacionada amb l’assalt, organitzada en diferents àmbits. Pertanyents al Fons Ajuntament de Granollers, trobem una trentena de documents que s’han descrit, digitalitzat i penjat online, que sumen més de 180 pàgines, que en parlen: les calamitats que va patir la població per l’entrada dels carlins, l’ajuda militar enviada pel Govern Civil de Barcelona, el relat dels fets per part de l’alcalde interí –l’alcalde, Pere Maspons, va ser pres com a ostatge-, la gestió del rescat, les manifestacions en suport i record a les víctimes (promogudes per entitats com la Unió Liberal i la Societat Coral Amics de la Unió), és informació que trobem en aquests documents produïts just després dels fets i en anys posteriors. L’apartat inclou l’accés a les actes del Ple municipal dels mesos de febrer, abril i juliol de l’any 1875, on es parla de les conseqüències de l’assalt, i les actes -i més documentació que s’ha incorporat de nou en el fons relacionada- de la junta de la Unió Liberal, després que la seu de l’entitat fos objecte d’un atemptat carlí l’any 1912.
La Col·lecció de documents, per la seva banda, comprèn una còpia del dietari original de 27 pàgines manuscrit per l’alcalde Maspons, en què explica la vivència del segrest en mans dels carlins per espai d’un mes, del 17 de gener al 17 de febrer de 1875. El document –del qual s’inclou la transcripció- ha estat cedit pel descendent de Pere Maspons, Jordi Maspons.
Un altre punt aplega la premsa de l’època que es va fer ressò de l’atac; són, majoritàriament, articles del setmanari El Congost (publicat els anys 1886-1904), i de l’Eco de la Unión Liberal i El Demòcrata, tots, consultables a través del portal de l’Arxiu Digital. També hi trobem la relació de ponències i publicacions disponibles igualment en línia a l’Arxiu Digital sobre l’assalt carlí, on destaquen les dues ponències de l’investigador Josep M. Farnés dels anys 1981 i 2023.
En l’àmbit gràfic, el portal de l’Arxiu d’Imatges mostra la fotografia de l’obelisc en homenatge a les víctimes inaugurat al cementiri l’any 1889, i dues imatges dels anys 1960-70 de les restes de la muralla i la torre carlina localitzades al c. Girona, que ja no es conserven.
