+
L'exposició “Granollers en la Transició” es pot visitar des del 14 de setembre fins al 27 de novembre, a l'Ajuntament (pl. de la Porxada, 6, planta baixa). S'hi poden veure fotografies d'Antonio Alcalde, Joan Anton Ballvé, Joan Corbera, Pere Cornellas, Jaume Oller i Lluís Tintó, a més d'alguna d'autor desconegut, dels fons de l'Arxiu Municipal de Granollers (AMGr). Són imatges dels anys 1974 a 1979, que il·lustren com era la ciutat al final del franquisme; com eren alguns dels seus carrers, equipaments, espais públics i zones residencials i també, alguns moments de conflictes socials i polítics viscuts durant aquells anys.
En aquesta mostra, hi ha fotografies dels carrers del Primer Marquès de les Franqueses i Josep Anselm Clavé, de la inauguració del Parc Municipal Torras Villà i del sot de la plaça de Barangé, a més de l'Escola Vallès, la riera del Congost, la construcció del Pavelló Municipal d'Esports El Tub i els habitatges de can Bassa. També, d'alguns actes reivindicatius: per la plaça de Sant Miquel, en suport de l'Escola Bressol Cangur, amb motiu d'un primer de maig, en defensa dels llocs de treball a Roca Umbert i en demanda de l'amnistia. A més, hi ha una imatge del primer ple de l'Ajuntament democràtic.
Si teniu fotos d'aquella època, podeu ajudar a complementar, doncs, un nou episodi de la història local; només cal que, com en anteriors exposicions, les doneu o les cediu per reproduir a l'Arxiu Municipal de Granollers (a/e: arxiu@ajuntament.granollers.cat, telèfons: 93 842 67 37 i 93 842 67 62). Les vostres fotos es podran veure a la pantalla instal·lada a l'inici de l'exposició i s'incorporaran als fons de l'Arxiu.
Mostres paral·leles a Internet
L'Arxiu Municipal de Granollers complementarà aquesta exposició per mitjà del portal de l'Arxiu Fotogràfic, on també trobareu altres imatges de la ciutat dels anys 70. Entre els mesos de setembre i novembre, hi incorporarem mostres fotogràfiques paral·leles, per il·lustrar àmbits específics de Granollers en la Transició, com ara, l'urbanístic i el polític i reivindicatiu.
Un motiu més, doncs, perquè accediu al portal de l'Arxiu Fotogràfic, amb imatges de la ciutat al vostre abast.
Context històric
Durant la dècada dels 70, Granollers, com altres municipis catalans, va viure moments de canvis.
D'una banda, l'augment massiu de la població, com a conseqüència d'una nova onada migratòria, va afectar la fisonomia urbanística de la ciutat, amb la construcció de nous edificis d'habitatges, l'enderroc d'altres d'emblemàtics -com el de La Unió Liberal, per construir-hi el Museu de Granollers- i l'edificació d'altres com el de La Mútua del Carme. També es van inaugurar espais de lleure i equipaments com el Parc Municipal de Torras Villà, el Pavelló Municipal d'Esports El Tub i les Pistes d'Atletisme, que es van condicionar amb tartan, així com la canalització del riu Congost.
De l'altra, es van produir les primeres manifestacions ciutadanes permeses, per reivindicar drets d'expressió, de llibertat, de treball i d'espais, a més de l'amnistia dels presos polítics o demandes veïnals. Així, la ciutadania va sortir al carrer, també, per fer festa, gaudir-ne i sentir la ciutat com a pròpia.
Les primeres eleccions democràtiques municipals després del franquisme, el 3 d'abril de 1979, van ser el punt de partida cap a una nova etapa.