Tecnologia de suport, cura banc de productes de suport i atenció a les persones sense llar

En data 21 de desembre de 2021 el Departament de Drets Socials ha signat un conveni de col·laboració amb el Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 per a l’execució de projectes amb càrrec als fons europeus procedents del Mecanisme per a la Recuperació i la Resiliència (MRR). En el marc de la gestió dels fons Next Generation EU (NGEU) la Generalitat de Catalunya a través del Departament de Drets Socials és l’entitat executora i els ens locals signants d’aquest contracte programa (d’ara endavant, CP) són els perceptors i beneficiaris d’aquests fons, per a dur a terme alguns dels projectes identificats en aquests CP.

 

El 28 de desembre de l’any 2021, el Departament de Drets Socials i les entitats municipalistes Associació Catalana de Municipis (ACM) i Federació de Municipis de Catalunya (FMC) signen l’acord marc per a la coordinació, la cooperació i la col·laboració en matèria de serveis socials i altres programes de protecció social que té l’objectiu de determinar els acords generals per al període 2022- 2025 del CP.

Convocatòria: 

Contracte programa 2022-2025 en matèria de serveis socials i altres programes relatius al benestar social 

Política Palanca:             VIII. Nova economia de les cures i polítiques d’ocupació

Component:                    22. Pla de xoc per a l'economia de les cures i el reforçament de les polítiques d'inclusió

Inversió:                         1. Pla de suport i cures de llarga durada: desinstitucionalització, equipaments i tecnologia

 

 

Introducció

La política palanca VIII i Component 22, té com a objectiu principal la modernització i el suport del conjunt dels serveis socials, amb una atenció especial al model de cures de llarga durada, fomentant la innovació i les noves tecnologies i un model d'atenció centrada en la persona, que faciliti la transició cap a un model de desinstitucionalització, de desenvolupament de serveis comunitaris i d'atenció domiciliària. Així mateix, es pretén promoure la innovació i les noves tecnologies en els serveis socials per garantir la prestació de serveis a tot el territori, millorar la qualitat de l'atenció i disposar de sistemes d'informació adequats per reforçar també els serveis d'atenció a la infància i l'adolescència i la promoció de l'accessibilitat en tots els àmbits.

Descripció

Els contractes programa s'han erigit en una eina clau per articular els compromisos en les relacions de coordinació i cooperació a fi de millorar la qualitat dels serveis públics adreçats a la ciutadania. El contracte programa té per objecte concretar els acords generals per a la coordinació i cooperació en matèria de serveis socials, altres programes relatius al benestar social entre el Departament de Drets Socials i l'Ajuntament de Granollers quant a la prestació i el finançament dels serveis que s'inclouen en el Contracte Programa (d’ara endavant CP), establint els eixos estratègics, objectius generals, actuacions, mecanismes d'avaluació que permetin una major eficiència i eficàcia en la gestió. En data 28 de desembre de 2021, es va signar l’Acord marc 2022-2025 per a la coordinació i cooperació en matèria de serveis socials, altres programes relatius al benestar social i polítiques d'igualtat entre el Departament de Drets Socials i les entitats municipalistes Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC). En data 14 de setembre de 2022, la Generalitat de Catalunya fa arribar a l’Ajuntament de Granollers mitjançant EACAT (registre d’entrada: 2022044705) les condicions del Conveni que ha de regular el CP 2022-2025 amb l’Ajuntament de Granollers. El document descriu i fixa l’import del finançament per a cadascuna de les fitxes aprovades que descriuen els programes a desenvolupar en el cas de Granollers. S’estableixen tres tipologies de fitxes en el contracte programa 2022-2025:

1. De serveis socials bàsics de les quals el Departament i d’acord amb el marc jurídic actual (article 62 de la Llei de Serveis socials 12/2007) en finança una aportació mínima del 66%.

2. De serveis socials delegats d’acord amb el que disposa l’article 64 de la mateixa Llei de Serveis Socials, o s’ha de transferir el crèdit necessari per poder realitzar el servei.

3. Dels serveis especialitzats, delegats i altres programes relatius als drets socials que es financen mitjançant la concessió d’ajut.

 

Fitxes finançades pel Pla de recuperació, transformació i resiliència europeu:

Fitxa 48.1 Atenció a les persones sense llar

Les funcions d'aquest servei son promoure mesures d’inserció social, laboral i educativa, i gestionar les prestacions d’urgència social.

Els objectius que s'han d'assolir: 
- Oferir a les persones sense llar una solució habitacional i cobrir-ne les necessitats bàsiques.
- Propiciar a les persones sense llar un suport socioeducatiu que els permeti iniciar un projecte de vida autònoma i arrelada a la comunitat, i potenciar-ne l’apoderament i l’autosuficiència.
- Oferir a les persones i famílies que es troben en risc de perdre l’habitatge l’orientació i l’acompanyament necessaris per evitar el llançament o un habitatge alternatiu en cas de no poder-lo evitar.
- Aprofundir en el coneixement del fenomen del sensellarisme mitjançant recomptes nocturns, censos, enquestes, estudis poblacionals o qualsevol altre mitjà que es consideri adient.
- Proporcionar una atenció comunitària als i les joves que viuen una situació de vulnerabilitat al carrer o es troben sense llar.
- Disminuir la conflictivitat social i l’estigmatització envers el col·lectiu de joves migrats sols i, per extensió, dels i les joves extutelades pel sistema públic.
- En cas de situacions extraordinàries d’emergència social o sanitària, disposar de prou equipaments i serveis específics per atendre les persones sense llar, així com les persones que no tinguin un lloc adequat per complir les mesures socials i sanitàries que s’estableixin durant els períodes d’emergència (com ara el confinament preceptiu).
 
Les accions a desenvolupar per part de l'ajuntament de Granollers son:
- Dur a terme les accions d’acompanyament i empoderament adreçades a les persones sense llar.
- Assignar a cada persona sense llar atesa un professional de referència de l’equip bàsic d’atenció social (EBAS), que s’haurà de coordinar amb les entitats especialitzades en l’atenció a aquest col·lectiu i amb la resta de serveis d’atenció, com ara els serveis de salut, d’atenció a les persones migrades o els ocupacionals.
- Dur a terme al seu territori les accions que preveu el pla local per a l’abordatge del sensellarisme, en coordinació amb els responsables del Departament de Drets Socials.
- Aplicar l’empadronament actiu al seu territori, a fi que tota persona que hi visqui pugui empadronar-se encara que no disposi d’un habitatge.
- Dur a terme un recompte nocturn anual de persones sense llar al territori, per conèixer el nombre de persones afectades.
- A partir del segon any de la gestió de la fitxa, dur a terme un cens anual de persones sense llar, per conèixer la situació de cada persona.
- Col·laborar en el coneixement dels fenòmens vinculats al sensellarisme, aportant la informació que el Departament de Drets Socials sol·liciti.
- Analitzar els recursos adreçats a persones sense llar existents al territori i el grau d’adequació a les necessitats reals del territori, i identificar les reformes necessàries, si escau.
- Dur a terme accions de sensibilització per prevenir l’aporofòbia.
- Incloure les dones sense llar en les campanyes que es facin per prevenir la violència masclista.
- Incorporar la perspectiva de gènere en el pla local per a l’abordatge del sensellarisme i en totes les actuacions que es duguin a terme en aquest àmbit.
- Participar activament en les reunions de la gestora de casos del seu àmbit territorial.
- Organitzar, finançar i gestionar els equipaments i serveis específics d’emergència per atendre, en situacions extraordinàries, les persones sense llar, així com les que no disposin d’un lloc adequat per complir les mesures que les autoritats competents estableixin durant el període d’emergència.
- Dur a terme totes les accions preventives adreçades a persones i famílies en risc de pèrdua de l’habitatge necessàries per evitar-ne el llançament, així com orientar-les i acompanyar-les en la utilització de recursos especialitzats, com ara el Servei Ofideute, les oficines d’habitatge, els ajuts de lloguer o les meses d’emergències.
 
 
Fitxa 50.3 Tecnologies de suport i cura

El servei de teleassistència avançada s’associa prioritàriament per a les persones que tenen un grau de dependència reconegut, servei que consta en el PIA, mentre no es defineixi el nou model.

La teleassistència avançada és aquella que inclou a més, dels serveis de teleassistència bàsica que la persona usuària necessiti, suports tecnològics complementaris dins o fora del domicili, o ambdós, així com la interconnexió amb els serveis d'informació i professionals de referència dels sistemes sanitari i social, desenvolupant processos i protocols d'actuació en funció de la situació de necessitat d'atenció detectada. Per considerar-se teleassistència avançada serà necessari que es realitzi un contacte directe i habitual amb la persona usuària i que com a mínim disposi de dos dels serveis que es detallen a continuació.

La teleassistència avançada inclou els següents serveis i programes d'atenció integral:

Serveis en el domicili:

  • Supervisió remota que pugui interpretar informació amb una configuració personalitzada per cadascuna de les persones usuàries mitjançant la detecció d'un patró d'activitat i generació d'un sistema d'alertes i processos d'atenció en funció de la situació detectada, que permeti identificar el nivell d'urgència i tipus d'atenció a prestar i que no estigui inclòs en el supòsit de supervisió remota fora del domicili.

  • Detecció de situacions de risc o emergència per incidència en el domicili (fuites de gas, d'aigual, foc o d'altres).

  • Detecció d'alteracions en els hàbits o rutines i d’incidències amb relació a l'activitat de la persona usuària en el domicili (per exemple, caigudes). La detecció d'aquestes incidències poden alertar sobre una situació que necessiti atenció

Serveis fora del domicili:

  • Supervisió remota i detecció de situacions de risc o emergència que permeti identificar el nivell d'urgència i tipus d'atenció a prestar i que
no estigui inclòs en el supòsit de supervisió remota en el domicili.

  • Teleassistència mòbil amb geolocalització.

Serveis de col·laboració amb els serveis sanitaris:

En un marc de col·laboració entre els serveis de salut i els serveis socials, es podran considerar serveis de la teleassistència avançada els següents:

  • Gestió de cites mèdiques en els sistemes d'atenció. Agenda.

  • Integració entre les plataformes de teleassistència i dels sistemes de salut i socials públics.

  • Definició de processos i protocols d’informació, derivació, actuació en funció de la situació de la persona, en coordinació amb els serveis públics.

  • Telediagnòstic, teleconsulta sanitari i social.

  • Tele-estimulació cognitiva, tele-rehabilitació física i funcional.

Programes d’atenció integral:

En podran incloure com a programes en el servei de teleassistència avançada els d’atenció i seguiment de les persones en situació de dependència a través dels diferents serveis específics en matèria de prevenció, promoció, suport a la persona cuidadora o actuacions especials que es desenvolupin com per exemple:

  • Programa d’atenció psicosocial.

  • Programa de promoció de l’envelliment actiu i saludable.

  • Programa de prevenció i detecció de deteriorament cognitiu.

  • Programa de tele-monitoratge de persones amb malalties cròniques.

  • Programa de teleassistència amb suport a la persona cuidadora.

  • Protocols especials:

  • Atenció a situacions de dol.

  • Prevenció del maltractament.

  • Prevenció del suïcidi

  • Atenció en situació de contingència i grans catàstrofes.

  • Altres.

 

Fitxa 50.5 Banc de productes de Suport

La necessitat social derivada de l'envelliment de la població unida a un nou marc normatiu que fomenta el suport a l'autonomia personal i atenció a la dependència requereix dur a terme solucions dirigides al col·lectiu de les persones grans i persones amb diversitat funcional.

Aquesta necessitat social va fer que l’any 2012, des del Centre per a l’autonomia personal Sírius de Serveis Socials, es portés a terme una campanya de recollida de material que va ajudar a disposar d’un Banc de Productes de Suport amb material de préstec pels ciutadans de Granollers. Els productes de suport ajuden a millorar l’autonomia de la persona usuària o poden facilitar la tasca de la persona cuidadora, promovent la seva continuïtat al domicili.

El Banc de Productes de Suport és un servei de préstec gratuït per a aquells usuaris de serveis socials municipals o ciutadans de Granollers que els necessitin. La terapeuta ocupacional del servei és la persona encarregada de fer la valoració prèvia del tipus de producte necessari i alhora ofereix assessorament de l’ús d’aquests productes. La temporalitat del préstec dependrà de la situació de cada persona usuària.

La reposició o adquisició de material del Banc de Productes de Suport es realitza mitjançant la recollida de les donacions i la compra que realitza l’ajuntament.

El material que formen part del Banc de Productes de Suport es classifiquen segons el seu ús en:

  • Canvis posturals: llits articulats, baranes, matalàs “antiescares”, coixins, entre altres.

  • Transferències: grues, arnès, taules de transferències, entre altres.

  • Higiene personal: cadira de dutxa, Taules de banyera, entre altres.

  • Mobilitat: cadira de rodes, crosses, caminadors, entre altres.

 

Els préstecs es fan mentre els usuaris no obtenen el producte per altres programes d’ajuts o bé per no poder accedir a altres programes de suport pel fet de no complir alguns dels requisits.

Objectius

Els projectes i actuacions establerts en aquest CP contribueixen a la consecució de les fites i objectius que estableix la Decisió d'Execució del Consell (CID, sigles que corresponen a la denominació anglesa Council Implementing Decision) acordats entre l'Estat espanyol i la Comissió Europea, que són: Objectiu número 322 del CID: serveis de teleassistència a domicili en el Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD), perquè almenys el 90% de les persones acollides al SAAD es beneficiïn d'una llista mínima de serveis de teleassistència a domicili, en particular, de línies telefòniques i equips específics de comunicacions i informàtics ubicats en un centre assistencial i a les llars dels usuaris. Data del valor de referència: 31 de març de 2020. Termini: quart trimestre de 2023.

Servei d’atenció a la dependència i teleassistència. El nou servei d’atenció en l’entorn domiciliari de les persones proporciona una atenció social i de cura per donar una resposta preventiva, proactiva i de proximitat a les persones, a fi d’empoderar-les i que puguin ser autònomes per desenvolupar el seu projecte de vida i integrar-se i vincular-se al seu entorn familiar i comunitari. Per afavorir aquest model, el Departament de Drets Socials incrementa el preu/hora del servei d’atenció domiciliària a 19 euros per a l’any 2022 i l’anirà augmentant al llarg de tot el contracte programa fins a arribar als 21 euros en la darrera anualitat.

 

El finançament d’aquests serveis s’emmarca en el Pla de recuperació, transformació i resiliència que promou la Unió Europea.

Fites i cronograma

 

NOM PROJECTE

ATORGAT 2022

ATORGAT 2023

ATORGAT 2024

ATORGAT 2025

48.1 Atenció Persones sense Llar

-

-

85.884,42 €

98.464,42 €

50.3 Servei Teleassistència

82.830,00 €

82.830,00 €

88.796,03 €

88.796,03 €

50.5 Banc Productes Suport

10.671,68 €

10.671,68 €

10.671,68 €

10.671,68 €

 

Estimació de 1553 casos anuals en el Servei de Teleassistència.

Finançament

IMPORT DE LA SUBVENCIÓ

570.287,62 €

L’Ajuntament de Granollers haurà de justificar un total de 633.096,20 €

 

Amb el suport de