LES FASCINANTS MEMÒRIES DEL CREADOR DE "LOS SECILLOS" I «BONITO ÉS»
“Yo no querìa ser Miqui Puig”, és un dels grans llibres sobre la fama. Poques obres han donat una idea més precisa, i terrible, del que la notorietat sobtada li pot fer a un. Kiko Amat.
Jo no volia perdre el cap per amor; i ho vaig fer diverses vegades.
Jo volia tenir una casa a Las Landas; i visc de lloguer.
Jo imaginava cançons amb arranjaments perfectes i vaig crear “Los Sencillos”. Enregistrem “Bonito és”. Va ser un gran hit. Encara avui es balla.
Jo vaig cantar amb Jeanette.
Jo no volia que em diguéssiu gros.
Jo no volia sortir a la televisió; i ho vaig fer. M'anava bé; però m'agrada més la ràdio.
Vaig despertar en sofàs aliens, dels quals alguns amics no es van despertar mai.
Vaig beure i esnifa sobre taules de vidre, però també vaig posar la banda sonora a unes quantes vides.
Jo no volia tenir por.
Jo només volia ballar fins a morir.
Vaig perdre amants i ulleres i avions. Vaig guanyar favorites i discos; també fracassos.
Em van dir que no era prou indie per a ells. I ara tenen una paga del partit.
Jo no volia ser Miqui Puig; però ho vaig ser. Ho soc. Encara que de vegades faci mal.
Amb pròleg de Kiko Amat
Miqui Puig (L'Ametlla del Vallès, 1968) és cantant, productor , radiofonista i punxadiscos. Ha gravat discos i creat cançons pop inesborrables i ara ho fa en solitari. Ara debuta amb el llibre “Yo no quería ser Miqui Puig”, basat en els seus diaris personals. Sol passejar cada matí amb la seva gossa Pancho per la Garriga. Actualment, dirigeix i realitza el programa diari de música de ball Pista de Fusta a iCAT, de 3CatCultura, i el laboratori de cançons LAVLAB amb Raúl Juan. A Instagram: @puigmiqui