Control de l'aigua de consum

+

Aigua de consum humà

L'aigua és l'element essencial per a la vida però, alhora, pot actuar com a font de malalties. D'aquí la necessitat de prendre totes les mesures per prevenir els riscos associats al seu consum.

L'aigua de consum humà es defineix com la que, independentment del seu origen, s'utilitza per beure, cuinar, la higiene personal, preparar aliments i els altres usos domèstics. També ho és la que s'utilitza en algun procés de la indústria alimentària i la que s'utilitza en les activitats comercials o públiques. Un cas particular són les fonts naturals.

L'aigua que es destina a consum humà no ha de suposar cap risc per a la salut de les persones.

La seva qualitat, les condicions captació, conducció, magatzem i tractament, el control que s'ha de realitzar en cada etapa, i els agents responsables que hi estan implicats, estan definits en el Reial decret 140/2003, de 7 de febrer, que recull les especificacions del la Directiva 98/83/CE, i el Pla de vigilància i control sanitaris de les aigües de consum humà de Catalunya. L'objectiu d'aquest marc normatiu és la protecció de la salut. 

 

Qualitat de l'aigua

 

El Reial decret 140/2003, de 7 de febrer, pel que s'estableixen els criteris sanitaris de qualitat de l'aigua de consum humà, fixa uns criteris de qualitat per cadascun dels paràmetres que caracteritzen la seva composició fisicoquímica i microbiològica. Els valors paramètrics (la concentració màxima o mínima que s'admet per cadascun d'ells) corresponen a la mínima qualitat admissible de l'aigua per aquell paràmetre. Es basen principalment en les recomanacions de l'OMS i, en alguns casos, apliquen el principi de precaució per a assegurar la protecció de la salut de la població.

 

La qualitat s'ha de mantenir en totes les instal·lacions per on circula l'aigua, des del lloc on es sotmet a un tractament de potabilització fins al punt final de consum, l'aixeta.

 

Control de la qualitat de l'aigua

 

La qualitat de l'aigua es controla en cadascuna de les etapes del subministrament: captació, procés de potabilització i distribució fins als consumidors finals. Els agents que intervenen en aquest procés tenen diferents responsabilitats de gestió i control:

- L'autocontrol el fa l'entitat gestora o el responsable d'abastament

- L'autoritat sanitària s'encarrega de la vigilància sanitària

- L'ajuntament ha de vetllar perquè l'aigua que se subministra en el seu àmbit territorial sigui apta per al consum. Ha de:

  • Vetllar perquè el gestor del subministrament compleixi les seves obligacions o, si fa ell mateix la gestió, complir les obligacions com qualsevol gestor

  • Controlar la qualitat de l'aigua de l'aixeta del consumidor i elaborar un informe anual sobre els resultats obtinguts en cada zona de subministrament del seu àmbit territorial

  • Vetllar perquè els gestors de les activitats comercials i públiques també compleixin les seves obligacions respecte l'aigua de consum

  • Tenir un cens de les fonts naturals de freqüentació elevada del seu municipi i garantir la informació sobre la qualitat de la seva aigua als possibles consumidors

  • Disposar dels informes preceptius dels projectes d'obres de conducció, tractament, emmagatzematge o distribució d'aigües destinades al proveïment a la població

  • Participar el el Sistema d'Informació Nacional d'Aigües de Consum (SINAC) com a entitat local

En el cas de Granollers, SOREA és l'entitat gestora. Aquesta companyia és la responsable de servir l'aigua apta per al consum en el punt de lliurament o la clau de pas general de la connexió al servei del consumidor.

A partir del punt de lliurament, la responsabilitat de la instal·lació interior recau en la propietat de l'edifici (sigui individual, en el cas dels domicilis unifamiliars, o en la Comunitat de Propietaris) o en el titular de les activitats públiques i comercials.

 

El control d'aixeta

 

El Reial decret 140/2003 estableix que l'ens local és responsable que es realitzin controls de qualitat de l’aigua en les aixetes utilitzades pels consumidors.

Els punts on es prenen les mostres han de ser representatius de cadascuna de les zones de subministrament del terme municipal i s’han d’escollir entre els establiments públics o privats i els domicilis particulars. Es consideren prioritaris els edificis construïts abans de 1980.

El control d'aixeta inclou els següents paràmetres:

- Paràmetres indicadors de qualitat / de potabilitat bàsica : olor, sabor, terbolesa, color, conductivitat, pH, amoni, Escherichia coli, bacteris coliformes.

- Paràmetres relacionats amb el tractament de desinfecció: clor lliure residual i combinat in situ (si s’utilitza el clor o derivats com a desinfectant).

- Paràmetres relacionats amb els materials de la instal·lació interior: coure, crom, níquel, ferro, plom o qualsevol altre paràmetre, si se sospita que la instal·lació interior té aquest tipus de material.

- Altres paràmetres relacionats amb el mal manteniment de la instal·lació interior que puguin representar un risc per a la salut. 

El nombre mínim de controls anuals que s'ha de fer en cadascuna de les zones de subministrament està relacionat amb la població que s'abasteix:

Més de 5.000 habitants: 6 mostres més 2 mostres per cada 5.000 habitants o fracció

En el cas de Granollers, és el Servei de Salut Pública, a través del Laboratori Municipal, qui s'encarrega de la recollida i l'anàlisi de les mostres en els punts finals de consum, en l'aixeta del consumidor. Les mostres es prenen en edificis públics (centres administratius, educatius, esportius i llocs d'alta concurrència) però la voluntat és estendre el control als edificis privats que ho sol·licitin, amb preferència als construïts abans de 1980.

 

Informació a la ciutadania

 

El Reial decret 140/2003 i el PVCSACH preveuen que la ciutadania ha de rebre la informació suficient i oportuna sobre la qualitat de l'aigua de consum humà, en tot allò que afecta l'abastament i que pot comportar un risc per a la salut de la població. És per aquest motiu que l'ajuntament de Granollers té el propòsit de difondre periòdicament el resultat de les seves campanyes de control.