Investigadors del Museu de Ciències Naturals capturen ratpenats amenaçats en el Parc Natural del Cadí-Moixeró

Dins el treball de seguiment de quiròpters encarregat pel Departament de Territori i Sostenibilitat amb l’objectiu de controlar l’evolució d’aquestes espècies i la seva presència i efectes en els ecosistemes forestals

08 de Setembre 2017
+
El ratpenat de bigotis, una espècie amenaçada, que ara s'ha detectat al Parc del Cadí-Moixeró

Un equip d’investigadors del Museu de Ciències Naturals de Granollers ha capturat aquests dies tres exemplars de ratpenat de bigotis (Myotis mystacinus) al Parc Natural del Cadí-Moixeró, dins dels treballs de seguiment de quiròpters encarregats des del Departament de Territori i Sostenibilitat amb l’objectiu de controlar l’evolució d’aquestes espècies i la seva presència en els (els efectes) ecosistemes forestals. Es tracta de la primera cita d’aquesta espècie amenaçada al parc, i amb aquesta ja són 22 les espècies de quiròpters identificades en aquest àmbit territorial.

La rellevància de la troballa rau en què els ratpenats són autèntics bioindicadors de la salut d’alguns boscos. Concretament, el ratpenat de bigotis es troba amenaçat a Catalunya i està vinculat a boscos madurs pirinencs amb presència de fusta morta i abundants cavitats en arbres vells de diàmetres grans, on troben refugi.

Mentre que al centre i nord d’Europa aquest ratpenat és força abundant, a la Mediterrània és una espècie rara. Segons els models predictius de canvi climàtic, les poblacions de Catalunya es podrien acabar desplaçant cap al nord i extingir-se als nostres boscos.

Aquesta troballa, juntament amb un estudi fet recentment al Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera, alerta als gestors dels espais naturals protegits per la manca de boscos madurs on puguin viure els ratpenats de bigotis i altres espècies forestals estrictes.

Integren l’equip d’investigadors de la troballa i l’estudi Carles Flaquer, Xavier Puig-Montserrat, Adrià López-Baucells, Maria Mas i Alba Coronado. Remarquen la necessitat de deixar taques de bosc sense gestionar que permetin un elevat grau de biodiversitat pel seu efecte mosaic en el paisatge.