Els artistes Lurdes R. Basolí, Aleix Plademunt i Dalmau Boada presenten al Museu "Signis", una reflexió sobre el Montseny

Forma part del projecte Terra-lab.cat, un laboratori col·laboratiu de creació visual amb el territori i el paisatge català com a camps de joc

05 de Octubre 2017
+
"Signis" és un recull d'imatges, músiques, sons, senyals... amb un fil conductor, la muntanya del Montseny.
Els artistes visuals i fotògrafs Lurdes R. Basolí, de Granollers; Aleix Plademunt, d'Hostalric; i el músic i productor Dalmau Boada, de Sant Celoni, presenten al Museu l'exposició "Signis", un recull d'imatges, músiques, sons, senyals... amb un fil conductor, la muntanya del Montseny.
 
La mostra s’inaugura al Museu de Granollers avui divendres a les 8 del vespre. 
 
“Signis” s’emmarca al projecte Terra-lab.cat, que impulsen i coordinen Vicenç Altaió (poeta i assagista), Ignasi López (fotògraf i dissenyador), Sergi Opisso (grafista i professor) i Román Yñán (fotògraf i editor), amb la col·laboració del Museu de Granollers, la Fundació Carulla, el Departament de Cultura de la la Generalitat de Catalunya i el centre cultural Arts Santa Mònica. 
 
Terra-lab.cat és un laboratori col·laboratiu de creació visual amb el territori i el paisatge català com a camps de joc. En total hi ha deu equips de recerca i creació, integrats per dos artistes visuals i un autor cultural (de l’àmbit de la filosofia, la ciència, la història, l’urbanisme, l’arquitectura…) que es despleguen en un territori concret en un espai-temps determinat per generar deu projectes creatius sorgits del contacte amb conceptes i microllocs determinats, que donen lloc a diferents reaccions i respostes visuals. Tots els artistes i pensadors que participen a terra-lab.cat són nascuts després de 1968. 
 
Terra-lab.cat és un projecte coral i interdisciplinari de recerca i innovació en el camp de la creació visual, amb especial valoració de processos experimentals que utilitzen diversos llenguatges, formats i noves estratègies visuals. Terra-lab.cat és un treball de reflexió, de diàleg d’idees i de creació artística que va, simultàniament, en dues direccions: cap al coneixement de les interioritats d’un país en plena transició territorial i social; i, alhora, cap a les profunditats i possibilitats del propi mitjà fotogràfic en relació a les noves perspectives del pensament contemporani i del coneixement. Cal generar un qüestionament i resposta visual als reptes constants que suposen els conceptes associats a les idees de territori que habitem, entès com camp de joc i d’experimentació.
 
 
La presentació dels autors
 
"Mont Signis és una expressió provinent del llatí que significa muntanya senyal. Signissignifica senyal o signe, prové del grec i significa unir. Quan els romans viatjaven pel Mediterrani, el Montseny va ser el seu Mont Signis. 
Han passat més de dos mil anys. Els romans ja no hi són, la muntanya, sí. 
 
Tres autors hem treballat durant un any i mig al Montseny. Hem volgut mirar la muntanya amb els ulls d’avui, sense oblidar com es va mirar, caminar, escriure, cantar i pintar fa uns anys, fins i tot uns segles. Ens hem sentit privilegiats en pensar que el Montseny viu un moment especial i únic on conflueix el vell i el nou món, dos mons molt diferents que xoquen en no saber conviure junts. Un món acaba per donar pas a un altre. 
 
Però segurament aquest no és un moment únic, la vella muntanya s’adapta contínuament a qui l’habita, la camina i la pensa. Sempre ha estat així, sempre cohabita i uneix mons i vides. 
 
No sabem com serà el Montseny en el futur, però ens hem esforçat per entendre com és avui. La complexitat de la muntanya i del context social que ens toca viure no ens ho han deixat saber. El Montseny no s’acaba, no es pot conèixer.
 
El projecte “Signis” és un recull d’imatges, músiques, sons, senyals, signes i unions del que hem pogut fer, conèixer, descobrir i trobar al Montseny fins al dia 6 d’octubre de 2017.
 
Potser aquest conjunt de peces ajuden el visitant a conformar una idea més ampla i complexa, de la magnificència de la muntanya senyal. 
 
Si històricament l’hem utilitzat com un pic que assenyala un lloc, potser ara descobrim que a qui assenyala és a nosaltres."
 
Lurdes R. Basolí, Aleix Plademunt i Dalmau Boada