Aquest divendres 8 de novembre, a les 19 h i a les 20 h al Teatre Auditori de Granollers tindrà lloc el concert en record de Carles Riera d’aquest any gira a l’entorn del Trio de les bitlles o Trio Kegelstatt de Mozart, obra per a viola, clarinet i piano. Carles Riera havia tocat sovint aquest trio amb Emilio Moreno (violí i viola), pioner de la música amb instruments històrics a l’Estat, i amb Josep M. Roger al fortepiano. Rememorem la passió de Carles Riera per Mozart amb el Kegelstatt, ara amb el seu deixeble Oriol Garcia al clarinet.
PROGRAMA:
19 hores
“El petit Mozart”
Les primeres peces d’un dels prodigis més grans de tots els temps
20 hores
“Tot jugant a bitlles”
Sonata per a violí i piano Op.77 (1799) Hob.III/81 en Sol M de Joseph HAYDN
I.Allegro moderato
II.Adagio
III. Finale
Tres Lieder per a clarinet i piano de Franz SCHUBERT
Versió per a clarinet i piano de Carl Baermann (1810-1885), "per tal que sigui interpretat a la cambra o en petits concerts."
Wohin?/ Gretchen am Spinnrade (D118), 1814, Faust/Goethe/ Standchen
“KEGELSTATT TRIO”
Trio per a fortepiano, clarinet i viola KV 498 en Mib M.......................Wolfgang. A. MOZART
Trio de les bitlles. Sobrenom provenint de la notació autògrafa de Mozart “Viena, 27 de juliol de 1786 mentre jugava a bitlles”.
I. Andante
II. Menuetto. Trio
III. Rondeaux. Allegretto
INFORMACIÓ DELS INTÈRPRETS:
EMILIO MORENO
Diplomat al Real Conservatorio Superior de Música de Madrid i a l’Schola Cantorum Basiliensis (alumne de Japp Schröder), va fer també els estudis de Filosofia a la Universidad Complutense de Madrid i els de doctorat a la Universitat Autònoma de Barcelona. Actua i grava com a solista arreu del món, és concertino de múltiples orquestres històriques a Europa, Amèrica i Japó i Viola principal de l’Orquestra del segle XVIII d’Amsterdam. Director de La Real Cámara i El Concierto Espanyol, és també fundador del segell discogràfic Glossa. És professor de l’Escola Municipal de Música J.M.Ruera de Granollers, professor de violí i viola històrics i cap del Departament de Música Antiga a l'Escola Superior de Música de Catalunya, ESMUC, professor convidat de la Geidai University of Arts de Tòquio, i imparteix regularment master-classes arreu del món.
ORIOL GARCIA
Comença a estudiar clarinet amb en Carles Riera, de qui rep classes i consell fins l’any 2009. És ell qui li obre les portes al món de la música antiga donant-li la oportunitat de conèixer els diferents clarinets històrics. Animat per aquest primer contacte, entra a estudiar clarinet històric a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) amb en Lorenzo Coppola. Obté el Grau Superior (2009) amb matrícula d’honor al projecte final. El 2012 obté el Màster en Musicologia, Educació Musical i Interpretació de la Música Antiga de l’ESMUC i la UAB sota la tutela de Lorenzo Coppola i Josep Borràs.
El seu interès per la música de cambra l’ha portat a tocar amb Natchmusike (Eric Hoeprich), Harmonia de Cambra, Attimo o El mundo de la luna. Des de 2012 forma part del trio de corni di bassetto Stadler Trio juntament amb Eric Hoeprich i Albert Gumí així com de l’Ensemble Una cosa rara. Ha tocat en orquestres amb instruments històrics com la Freiburger Barockorchester, l’Orquestra Barroca Catalana, l’Orquestra Barroca de Sevilla, l’Acadèmia 1750 o la Capilla Real de Madrid.
Compagina la seva activitat professional amb la docència a l’EMM Josep Maria Ruera de Granollers i a l’EMM Josep Aymerich de la Garriga.
JOSEP MARIA ROGER
Deixeble de Josep M. Ruera, Aureli Font, Albert Attenelle i de Paul Badura-Skoda i Jos van Immerseel (fortepiano). Ha estat un dels introductors a l’estat del piano històric. És director de l’Escola Municipal de Música J.M.Ruera de Granollers des de 2010.
Interessat en la recerca i divulgació de l’obra del XVIII i XIX, el seu enregistrament de la integral de l’obra pianística de Ferran Sor va ser una revelació en l’àmbit internacional: “Roger toca amb una delicadesa extraordinària...” (Guitarre & Laute, Alemanya), “La seva interpretació és acurada i expressiva... (Luister, Holanda), destacant la seva “musicalitat, ús subtil de l’articulació i del rubato, claredat i transparència de la dicció...” (Diapason, França). És autor de l’edició crítica de l’obra pianística de Ferran Sor (Dinsic 1997, Tritó 2007-09).