L'alcalde de Granollers assisteix als actes de commemoració del 80è aniversari del bombardeig de Gernika

Gernika recorda el bombardeig amb una ofrena floral per les víctimes, un homenatge als periodistes de guerra i l'entrega dels XIII Premis per la Pau i la Reconciliació

27 d'Abril 2017
+
Josep Mayoral amb el supervivent Luis Iriondo Aurtenetxea, que l'any 2008 va participar a la commemoració del 70è aniversari del bombardeig de Granollers

L'alcalde Josep Mayoral va assistir ahir als actes que van tenir lloc a la localitat de Gernika per commemorar el 80è aniversari del bombardeig de la vila el 26 d'abril de 1937. Durant tota la setmana es celebraran actes institucionals, seminaris, concerts i lectures públiques.

La jornada principal es va iniciar amb el tradicional homenatge a George Steer, periodista britànic que va donar a conèixer internacionalment l'atac. A continuació, va tenir lloc la entrega dels XIII Premis per la Pau i la Reconciliació seguit d'un respons al cementiri per les víctimes de l'ofensiva, on van repicar les campanes i les sirenes en record dels sons que van alertar la població aquell mateix dia, i una manifestació silenciosa amb espelmes que va recórrer tota la vila.

L'alcalde de Granollers, Josep Mayorals, va fer una ofrena floral a les víctimes de l'atac durant el respons al cementiri, acte que va comptar amb la participació de les màximes autoritats basques com el lehendakari, Iñigo Urkullo, o la presidenta del Parlament Basc, Bakartxo Tejeria. A l'acte també van assistir delegacions dels governs de Colòmbia i Alemanya, així com representants d'altres ajuntaments de localitats europees, americanes i africanes. Va destacar la presència de representants de les ciutats kurdes, Kobane (Síria) i Halabaja (Irak), així com supervivents del bombardeig de Nagasaki.

A més, Dieprand von Richthofen, nebot de Von Richthofen, cap del Estat Major de la Legió Còndor, i Karl-Benedikt von Moreau, nebot de Von Moureau, pilot de la mateixa tropa alemanya que va bombardejar Gernika, van llegir una declaració pública en solidaritat amb les víctimes de l'ofensiva, entre les quals hi havia el supervivent Luis Iriondo Aurtenetxea.

Granollers, «la Gernika catalana»

La relació de Granollers amb la vila biscaïna ve de lluny. Les dues ciutats, bombardejades durant la Guerra Civil Espanyola, han compartit els últims anys la voluntat de treballar conjuntament per mantenir viva la memòria i la promoció de la cultura de pau.

L'any 2005, la directora del Gernika Gogoratzu Elkartea (Centre d'Investigació per a la Pau), Maria Oianguren, va visitar Granollers per explicar el treball que s'estava desenvolupant a la seva ciutat sobre la investigació, promoció i difusió de la pau.

Durant la inauguració de Can Jonch. Centre de Cultura per la Pau, l'any 2008, Granollers va plantar un plançó del roure de Gernika, acte al que també van assistir testimonis del bombardeig basc.

El maig de 2010 Josep Mayoral, en qualitat de vicepresident d'Alcaldes per la Pau, va rebre el guardó Gernika per la pau i la reconciliació, entitat que impulsa un programa mundial a favor de l’eliminació de les armes nuclears.

Granollers també va participar, juntament amb Dresden, Sarajevo, Milán, Wroklaw, Gernika-Lumo, Madrid i Donostia/San Sebastián al "Encuentro de Ciudades Destruidas por la Guerra" que es va celebrar al Palau de Congressos Kursaal de Donostia l'any 2013.