+Elaborar un document-guia perquè els municipis puguin construir agendes de pau i convivència o bé reflexionar sobre el passat a través de l’art són algunes de les iniciatives que es treballen des de Granollers en equip amb diverses institucions i ciutats.
Agendes locals de pau i convivència
Que els municipis disposin de plans d’acció local per a fer front a les violències urbanes i educar per a la convivència i la pau. Aquest és un dels 10 punts que conté el «Compromiso de Madrid de ciudades de paz», acordats al «Foro mundial sobre violencias urbanas y educación para la convivencia y la paz» que va tenir lloc l’abril de 2018.
Per tal de donar eines als municipis per a dur a terme aquests plans d’acció, la Federación española de Municipios y Provincias (FEMP), l’ajuntament de Madrid, la xarxa d’Alcaldes per la Pau i la Asociación española de Investigación para la Paz (AIPAZ) han creat un grup de treball, amb la missió d’elaborar un document marc que serveixi de guia per al desenvolupament d’una política pública local en aquest àmbit.
El 31 de maig va tenir lloc a Granollers una trobada d’aquest grup, coincidint amb la commemoració del 80è aniversari del bombardeig de la ciutat durant la Guerra civil. L’alcalde Josep Mayoral, que lidera la xarxa d’Alcaldes per la Pau i és membre de la Comissió de Relacions Internacionals de la FEMP va presidir la reunió, que va servir per establir el pla de treball dels propers mesos. Es preveu que el document es presenti en el decurs del Segon fòrum mundial sobre violències urbanes i educació per a la convivència i la pau, que tindrà lloc a Madrid a principi del mes de novembre de 2018.
A més de l’alcalde de Granollers, van participar a la reunió, entre d’altres, Carlos Martínez, alcalde de Sòria, membre de l’executiva de la FEMP i vicepresident del Consell de Municipis i Regions d’Europa; també la presidenta d’AIPAZ Ana Barrero i Antonio Zurita, director general d’Acció Internacional i Ciutadania Global de l’Ajuntament de Madrid i coordinador del Fòrum.
Art, memòria i espai públic, de Gernika a Granollers, passant per Barcelona i Navarra
L’art, la memòria i l’espai públic és el tema sobre el qual gira un projecte que impulsen l’Observatori Europeu de Memòries - EUROM, el Museu de la Pau de Gernika, l’Ajuntament de Granollers (Can Jonch. Centre de Cultura per la Pau i Roca Umbert Fàbrica de les Arts) i el Govern de Navarra. Les entitats organitzadores proposen seminaris i altres activitats
El primer seminari s’ha iniciat aquest cap de setmana el Museu de la Pau de Gernika i continuarà després de l’estiu a les altres ciutats. Granollers organitzarà la seva activitat coincidint amb la Mostra d’Art Urbà, que tindrà lloc a Roca Umbert el 20 d’octubre, que aquest any també gira entorn de la memòria històrica.
Les institucions organitzadores proposen una reflexió sobre l’ús de l’espai públic com a escenari de les accions artístiques vinculades a la memòria democràtica.
Com representar allò desaparegut, allò que ja no hi és, el que és absent i el temps ha esborrat? Com explicar un horror, un trauma que no podem descriure només en paraules? Com omplir el buit ètic d’una societat anèmica que no recorda el valor de la lluita de generacions anteriors per la llibertat? L’art s’ha convertit en un element fonamental per a poder respondre a aquests interrogants. Les accions que ha propiciat han anat evolucionant en funció del moment i del lloc: l’Holocaust, les víctimes de la guerra civil, l’antifranquisme... ni es recorden ni es representen avui de la mateixa manera que ahir. L’ús del passat a través de l’art ha deixat de tenir un significat no només perceptible per cercles socials limitats per involucrar un espectre ciutadà més ampli, per tenir un rol social més actiu i compromès amb la memòria democràtica. L’espai públic s’ha erigit com l’escenari més indicat, l’àgora ciutadana on les persones caminen, es troben, discuteixen, reivindiquen, celebren festes, estimen i viuen. L’espai públic és el lloc idoni per a fer aquestes accions artístiques, per a l’activació d’assalts en l’àgora i per activar o desactivar socialment les pedres a través dels anomenats contra-monuments.
Aquestes i altres són les experiències que s’estudiaran al llarg d’aquests seminaris, explicaran la seva evolució, com han aconseguit (o no) interpel·lar, fer dubtar i treure la ciutadania de la placidesa del confort i començar a qüestionar el món que gira al seu voltant. Experts i artistes de diversos indrets d’Europa ens il·lustraran amb les seves experiències i la seva feina.