La competició dins la festa

Hi ha un guanyador, però no hi ha vencedors ni vençuts

La Festa Major de Blancs i Blaus promou l'enfrontament amistós entre els dos colors que la protagonitzen, emfatitzant la participació. És un combat lúdic on es valoren no només els actes de competició sinó també la resta d'accions proposades per les colles en els àmbits de diversitat, cooperació, innovació i la pròpia organització.

Quan el jurat emet el veredicte, s'ha valorat en global i contraposant els criteris individuals de les onze persones que el conformen. Està presidit per l’alcalde i la regidora de Cultura n’és la vicepresidenta, i el completen un moderador/a, un secretari/a, cinc vocals vinculats al món associatiu de la ciutat, una persona de la colla dels Blancs i una altra de la colla dels Blaus.

Com funciona el veredicte?

"Guerra sense violència"

Joan Soler i Amigó, expert en cultura popular, feia aquesta reflexió en un article publicat a la revista Presència (2003): «En l'home, el dualisme entre el bé i el mal és ancestral i està relacionat amb el dualisme entre el dia i la nit, la vida i la mort, els àngels i els dimonis... [...] Els enfrontaments han estat sempre la base de molts rituals de la comunitat. Les lluites simbòliques són una descàrrega catàrtica i caòtica.»

L'article, titulat Tinguem la festa en pau, analitzava el panorama de nombroses manifestacions festives de la nostra cultura que tenen com a essència fonamental el que diferents autors qualifiquen com a "batalles festives". És a dir, aquells enfrontaments que algunes comunitats han incorporat als seus rituals i que, lluny de provocar violència i destrucció, generen diversió i cohesió social. Ens referim òbviament a les batalles on les armes són la merenga, els caramels, la farina, l'aigua o els tomàquets. En aquell mateix article, Jordi Armadans, director de la Fundació per la Pau, manifestava que les batalles festives són, com qualsevol altre joc, una activitat positiva sempre que es facin en un marc de respecte: «El conflicte és un element inherent a les persones, però hem d'entendre que els enfrontaments es poden resoldre sense haver de recórrer a la violència.»

Podríem deduir doncs que, en general, aquelles manifestacions festives que incorporen l'enfrontament i el conflicte simbòlic com a elements catalitzadors i aglutinadors, poden ajudar a reconduir possibles conflictes socials. A través del joc i la voluntat de guanyar-lo, moltes tensions es poden sentir alleugerides o superades.

"El joc competitiu entre blancs i blaus"

A la nostra Festa Major la gent de Granollers ens hem atorgat el privilegi de tenir una molt bona excusa per convertir places i carrers en un gran camp de batalla festiva (és clar)!

Els Blancs i els Blaus són els nostres exèrcits, on l'allistament és voluntari, on es permet la deserció i on les armes són de construcció massiva: la imaginació, l'aigua, la corda o el fang són els projectils que ens disparem en les batalles que, entre tots, hem estat capaços de reinventar any rera any.

Hi ha un guanyador, però no hi ha vencedors ni vençuts. No es tracta de destruir l'enemic ni de conquerir res material. Els oponents són tan valuosos que anem a sopar plegats, ens canviem el mocador i riem mentre xerrem de com ho haurem de fer a la propera batalla: la de l'any següent, amb el pregó que els guanyadors portaran en secret tant temps com puguin (potser fins el darrer dijous del mes d'agost al balcó de l'Ajuntament).

Però tota batalla té unes regles. Sabeu quines són les de la Festa Major dels Blancs i els Blaus?

Potser us interessaria saber com s'ho fa el jurat que ha de deliberar i decidir quin dels dos colors ha de guanyar. Per això podeu consultar els documents "Bases del Jurat" o l'esquema sobre el veredicte. Si encara us queden dubtes, no dubteu a contactar amb nosaltres!