Aquesta exposició ens proposa un accés a la vivència del bombardeig de la ciutat i la seva memòria silenciada durant dècades a través de l’art i l’escriptura. Perquè sovint, són els codis subtils de la creació els que millor ens apropen a l’entramat fràgil i complex de les emocions. Art visual, narració i poesia esdevenen en aquesta mostra dispositius discursius de la nostra història. Amb la voluntat d’articular una mirada crítica enfront la violència i les guerres, us convidem a recuperar amb nosaltres la memòria de tots aquells qui durant anys no han tingut un nom propi en el relat del passat.
A càrrec de Glòria Fusté, coordinadora del Museu